Segons el darrer informe PISA, en matèria de comprensió lectora, l’alumnat de Catalunya es troba a la cua de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol. El dèficit de comprensió lectora dels escolars a Catalunya pot ser degut a algun tipus de disfunció, com ara una dislèxia, però no sempre, òbviament.
A l’hora d’interpretar o comentar un text, entenc que les dificultats poden ser múltiples: Confusions sobre el significat de les paraules segons el context, manca de destresa per a connectar idees i frases, incapacitat de glosar i recopilar en detall, com també dificultat en distingir o descobrir allò que és important, d’allò que és irrellevant o subsidiari, en el text llegit.
Al meu parer, altres raons de la baixa comprensió lectora les podem trobar, en un limitat vocabulari, en la inhabilitat de sintetitzar o resumir, el baix interès i motivació o bé que el text que estan llegint és complex i no els resulta familiar. Crec que també manca concentració en la lectura, la qual cosa fa que es vegi com una activitat escolar avorrida quan no ho hauria de ser, aquesta ni cap altra. Al personal docent penso que els correspon fer que les classes siguin amenes.
En un institut de batxillerat, a Girona, el professor d’història feu disfressar als seus alumnes amb vestimenta medieval. Escenificaren EL COMPROMIS DE CASP, amb tots els ets i uts. Resultat: una més alta comprensió d’allò que succeí en el passat, de gran repercussió en el present. Molt més estimulant que memoritzar un text o escoltar passivament les explicacions del professor.
Recordo el cas d’un estudiant de batxillerat que no aprovà llatí en els exàmens de juny. Un seminarista l’impartí classes de reforç durant l’estiu. A la repesca de setembre va treure matrícula d’honor. El seminarista havia fet una tria acurada de potents frases curtes dels clàssics, que l’estudiant havia de traduir i comentar. Desxifrar el contingut d’unes frases plenes de significat, que tenien i tenen completa validesa, segles després d’haver estat escrites, fou molt motivador per a l’estudiant.
Les noves tecnologies, estic convençut que tenen quelcom a veure amb amb la deficient comprensió lectora. La lectura de llibres es cada cop més feixuga si la comparem amb la immediatesa i brevetat dels curts missatges creuats que circulen a la xarxa digital, amb contracció de paraules, on l’esforç per a llegir, escriure o comprendre és mínim. Per a mi, a classe, el portàtil, la tauleta i el mòbil només s’haurien de poder usar amb finalitats pedagògiques i didàctiques per un espai de temps determinat al dia. Crec que l’ús personal de l’aparell a l’escola hauria de quedar circumscrit a les urgències i si es vol a l’hora de lleure al pati, tot i que no en soc gaire partidari perquè s’enganxen al mòbil i no interactuen entre ells.
Per a lluitar contra aquest fenomen, el Punt Jove del Comú de Canillo té en marxa un reeixit programa on els nois i noies de la parròquia, donant el nom de pila, sense cap més altra dada personal, envien cartes a les persones jubilades de la parròquia i aquestes els responen. El Departament de Social del Comú de Canillo és qui en fa lliurament de les missives a uns i altres. Els joves fugen de la brevetat i de la immediatesa de l’aplicació WHATSAPP per a endinsar-se en quelcom més formal i extens que enriqueix per igual a joves i grans, sense distinció.