El dia 8 de maig, vaig gaudir de l’espectacle “Caixa o Faixa” a càrrec de Líquid Dansa com a part del cicle de Teatre Nacional que van fer a Encamp. Després d’un any sense sortir a cap lloc, de casa a comprar i a la feina, va ser  molt gratificant, poder veure i gaudir de l’actuació, que per mi es va fer curta.

Des que som petits sempre ens preguntem què volem ser quan siguem grans. Moltes vegades el que responem es fa realitat però en la majoria dels casos, depèn molt dels camins que la vida vulgui prendre.

Avui en dia les escoles primàries i secundàries treballen amb programes i donen classes d’arts, de teatre, etc, però són limitades. Totes les matèries generals estan en un nivell superior a d’altres matèries, en aquest cas artístiques o d’enfocament cinematogràfic.

Crec que això hauria de ser d’una altra manera ja que la comunicació sobre carreres que es brinda als joves en etapes de formació és fonamental i hauria de ser abordada des d’un altre punt de vista.

La cultura, és molt bonica i alhora dura, molts no saben simplificar-la, ni l’entenen de cap manera. Casualment el saber treballar en conjunt i forjar vincles són virtuts que es desenvolupen en l’exercici del teatre, quan es va fer menció que el treball en equip ensenya a participar, col·laborar i ser solidari, units on cadascú faci la seva part per l’interès en comú.

Cal mantenir la senzillesa i la humilitat.

Paral·lelament, un ha de ser sincer amb ell mateix sobre el que vol ser i no deixar que aquesta sensació sigui contaminada.

És cert, els grans actors actuen amb gran esforç, però també amb una passió i vocació que porten dins d’ells des que van néixer.

Ens enfrontem a una recuperació lenta i gradual de l’activitat acompanyada del risc d’un increment a les desigualtats, entre projectes culturals i en les seves audiències.

No hi ha dubte que, davant de la pandèmia, la societat, ja global, articularà en els propers anys una resposta per superar la crisi actual, en sentit, i utilitat, per a una cultura en una societat moderna.

El teatre és una excel·lent forma artística d’expressió però també és una forma de coneixement, tant de nosaltres mateixos com del nostre entorn, i pot ser també una forma de conèixer millor el món en què vivim per transformar-lo de la millor manera. Ens ofereix eines i estratègies per analitzar els conflictes i trobar les nostres pròpies solucions.

El teatre social és una ajuda efectiva, dinàmica i participativa que fomenta la reflexió, la motivació, la participació, l’esperit crític, la millora de les habilitats socials i la confiança en les pròpies capacitats, el treball en equip, els valors com la solidaritat , el respecte, el diàleg, i tot allò sobre el que es necessiti o es vulgui intervenir.

Crec que el teatre és educatiu en si mateix perquè té una connexió vital amb l’espectador. Permet una relació directa entre públic i actors i actrius. A més, és educatiu perquè és art, perquè crea bellesa, emocions, somnis, mons imaginaris, ens convida a la reflexió i ens fa experimentar la vida en totes les seves facetes.

Seria bonic poder fer arribar a cada racó de cada parròquia aquesta actuació de “Caixa o Faixa” que no es quedin sense veure-la, i per demostrar que la cultura si val la pena.