Des de l’hivern de 1932 no havia plogut de manera tan generalitzada i amb tanta quantitat de pluja com la que es va recollir durant l’episodi del temporal Gloria entre el 19 i el 23 de gener de 2020, amb registres superiors als 500 l/m² i 150 cm de neu al Pirineu oriental. Lliurona, Alta Garrotxa, va recollir el màxim amb 511 l/m² de precipitació.
Unes pluges que van superar en una gran part del país els 100 l/m² i que en àmplies zones de l’entorn del Montseny, la Garrotxa i algunes zones de les Terres de l’Ebre van pujar per sobre dels 300 l/m². Les ventades van ser fortes als indrets habituals i també al litoral i prelitoral. A l’Observatori Fabra, el vent va bufar durant 55 hores seguides i en alguns moments va superar els 70 km/h. Però, destaca que durant 13 hores seguides, en intervals de 10 minuts, hi havia ratxes superiors als 50 km/h.
A més de la persistència, en destaquem la força. En el cas de l’illa de Buda, feia setze anys que no s’hi mesurava una ratxa de vent tan forta: 95 km/h. Grans onades a tota la costa, sense precedents en les darreres dècades. El vendaval que bufava de mar cap a terra va aixecar grans onades a la costa catalana, d’entre 5 i 7 metres de valor mitjà màxim, amb una afectació generalitzada a tota la zona costanera. El Gloria es considera el pitjor temporal de mar des de fa dècades perquè va afectar tota la costa catalana. Atenció a les onades màximes absolutes, properes als 14 metres.
Des del punt de vista humà i de les infraestructures, va ser un temporal excepcional i devastador que va fer quatre morts a Catalunya i diversos ferits. El delta de l’Ebre, la desembocadura del Ter i la Tordera, la Costa Brava, el Maresme i la Selva són alguns dels principals punts del país que van quedar més malmesos per un temporal que va deixar destrosses milionàries a la costa, als conreus i en moltes infraestructures, com vies de tren, ponts i carreteres.
Al Delta de l’Ebre l’aigua salada va envair 3.000 hectàrees d’arrossars en un dels ecosistemes més fràgils de tot Catalunya. La Tordera al Maresme va passar de gairebé zero a 500 metres cúbics per segon i va causar importants danys en les infraestructures com la caiguda dels ponts del tren i la carretera que uneix Blanes i Malgrat. A més de l’afectació a una cinquantena de pagesos. A les comarques de Girona, en els forts episodis de pluja des de les capçaleres del Ter i els afluents, l’aigua va baixar arrasant de tot amb força al seu pas, amb cabals de més de 500 litres per metre cúbic. El Ter a Colomers va arribar als 2.137 metres cúbics per segon. El riu Onyar va estar a punt de desbordar-se a l’altura de Girona.