La primera xarxa de laboratoris de botànica a cel obert d’Europa ja és més a prop. Catalunya, Andorra i França han donat el tret de sortida al projecte FloraLab, finançat amb un 65% amb fons Feder, dins el projecte Interreg POCTEFA V-A Espanya-França-Andorra. En total, el projecte compta amb una inversió de més de 625.200 euros.

L’objectiu és preservar i promoure la flora com a patrimoni natural transfronterer de l’est del Pirineu, integrada pels Pirineus Orientals, Arieja, Catalunya i Andorra. El Departament de Territori i Sostenibilitat hi participa, mitjançant el servei de Fauna i Flora, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, i el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

La idea és crear una xarxa de laboratoris botànics oberts en els tres països implicats, per continuar millorant els coneixements i innovar en el seguiment de la flora oriental pirinenca rara i amenaçada, amb el suport de la investigació científica.

Les espècies objecte d’estudi i conservació dins els laboratoris a cel obert són endèmiques dels pirineus orientals o bé es troben en el seu límit de distribució sud. Algunes d’aquestes espècies són el maiàntem (Maianthemum bifolium), el julivert d’isard (Xatardia scabra), l’esperó muntanyenc (Delphinium montanum) o la Fetgera daurada (Chrysosplenium alternifoliu), entre d’altres.

També promoure la cooperació interprofessional i transfronterera per a la preservació i la gestió concertada d’aquesta flora i dels seus hàbitats. A més, es vol formar estudiants de biologia i ecologia i diferents actors del territori (pastors i ramaders, forestals, guies de muntanya, etc.) en el coneixement de la flora pirinenca, perquè prenguin consciència dels reptes i dificultats de la conservació del patrimoni natural, i conscienciar-los de la vulnerabilitat d’aquestes espècies. Finalment, també treballar perquè aquest tema sigui accessible al gran públic.

Origen en la xarxa FloraCat
La Federació de Reserves Naturals Catalanes és qui lidera el projecte FloraLab que ara s’inicia.  L’origen, però, es remunta a anys enrere, amb la creació de la xarxa FloraCat. Aquesta xarxa es va gestar a unes jornades tècniques transfrontereres celebrades a Pi de Conflent el 2012, davant la necessitat d’establir les bases per al seguiment de la flora patrimonial comuna, espècies que sovint es troben amb el mateix tipus d’amenaces, a conseqüència dels canvis globals i la degradació d’hàbitats, entre altres.

Així és com va néixer FloraCat el 2014. Es tracta d’una xarxa de botànics i ecòlegs professionals o voluntaris, creada a partir de l’intercanvi d’informació,i l’establiment de protocols d’estudi, i l’edició de síntesis anuals, que s’ha mantingut des de la reunió fundacional a Pi de Conflent.

Sense finançament europeu inicial, FloraCat es va formalitzar amb la signatura de la carta de compromís entre la Federació de Reserves Naturals Catalanes, i sis altres organismes: l’Institució Catalana d’Història Natural, el Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra, la Generalitat de Catalunya, el Parc naturel régional des Pyrénées catalanes, el Parc natural comunal de les Valls del Comapedrosa (La Massana) i el Parc natural comunal de la Vall de Sorteny (Ordino). Dos altres organismes han signat la carta posteriorment: l’associació Charles Flahault i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

FloraCat ha treballat fins ara en el seguiment conjunt de flora protegida i endèmica a nivell transfronterer entre els tres països.

Accions d’investigació, formació i divulgació

Entre les accions previstes al projecte FloraLab, fins al 2022 es desenvoluparan les següents:

• Definició del concepte de “laboratori botànic a cel obert”.
• Elaboració d’estudis i síntesis botàniques.
• Creació d’eines digitals compartides per centralitzar i analitzar les dades de camp.
• Creació d’eines que permetran prendre decisions sobre la conservació de la flora mitjançant activitats agro-pastorals, forestals, a l’aire lliure i publicació d’un catàleg d’experiències.
• Reunions tècniques entre professionals i tècnics del medi ambient.
• Intervencions a universitats i algunes escoles secundàries agrícoles.
• Creació d’un mòdul formatiu específic per al projecte a la Universitat de Perpinyà .
• Concursos fotogràfics a tot el territori (premis especials, categoria «flora»)
• Exposició itinerant a l’aire lliure.
• Festival d’una setmana dedicat a la flora dels Pirineus (sortides botàniques, excursions, tallers diversos, conferències, activitats lúdiques i sensorials, etc.)
• Desenvolupament d’un distintiu ambiental “Pobles Botànics Pirinencs”.
• Divulgació i articles científics per promoure resultats.
• Elaboració d’un portal web, butlletí d’informació, pòster i pancartes.
• Difusió, comunicació i contacte amb la premsa local (emissions de ràdio, dossier de premsa, etc.).