Les caramelles tenen el seu origen al segle XVI i se celebraven al món rural on es cantaven els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Deu del Rosari. Més tard al segle XIX les societats corals van adoptar aquesta tradició i la van incorporar a les ciutats alhora que la van revitalitzar amb nous elements i noves peces musicals. Cal mencionar que els estatuts dels “Cors Clavé” fundats pel compositor, Anselm Clavé (1824 – 1874), considerat el fundador del moviment coral a Catalunya, compositor i escriptor, alhora també polític, va ser capaç de desenvolupar l’activitat musical a través de l’activisme obrer, sobretot en les anomenades “Bullangas”.
Anselm Clavé, autor de la lletra i música de cançons com “Les flors de maig” (1858), on es va inspirar en els boscos de ribera i en la seva versió original hi va incorporar “Animes amb arbre”, obra que posteriorment es va traduir al castellà. “La Maquinista” (1867), una obra que va rebre clares influències de Giuseppe Verdi (1813-1901) en la qual l’escriptor català enalteix els valors del treball. “L’aplec del Remei” es la primera Sarsuela en català que es conserva i la qual es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el 30 de desembre de l’any 1858. Per cert, aquest text està escrit en dues llengües, alternativament, el català i el castellà pel propi compositor.
Anselm Clavé i Camps, poeta i compositor va ser el vertader promotor de la música coral, a través del seu gran lema: “Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços”.
Als estatuts dels “Cors Clavé“ de 1852 hi figuraven les Caramelles com la principal activitat de la institució. Així que la data més antiga referent a la cantada de les Caramelles cal situar-la a l’any 1776, encara que les primeres colles de cantaires no es van organitzar fins a mitjans del segle XIX i es van generalitzar al 1880.
Però, el cert es que les Caramelles, actualment són cançons populars típiques de la Catalunya antiga, Andorra i de la Catalunya Nord. Es canten per Pasqua per a celebrar la Resurrecció de Crist, encara que actualment tenen un caire més profà.
Els intèrprets actuals són grups de nens i adults que en format coral surten a cantar el Dissabte Sant per la nit, o bé els matins del Diumenge de Resurrecció i també el Dilluns de la Pasqua. El cant coral s’acompanya d’instruments i, alhora, és típic que es recullin ous i diners que la gent aporta per a fer un àpat col·lectiu basat amb els ous de Pasqua el mateix dia, per la tarda o fins i tot uns dies després. Existeixen moltes variants de la celebració, així com en alguns indrets els intèrprets ballaven entre un cant i l’altre, i concretament al Bages era típic un ball amb picarols.
Al Principat d’Andorra, Sant Julià de Lòria, amb la Coral Rocafort, les Caramelles les va recuperar el professor Daniel Areny, ara fa 62 anys i, així que ara, també, conjuntament amb els “Petits Cantaires Lauredians”, dirigits per la Brigit Garcia, el mateix Diumenge dia de Pasqua, varen interpretar, entre altres peces, l’havanera “Mariner de terra endins” i la sardana “Les Valls d’Andorra”.
La Coral Casamanya d’Ordino també va cantar les Caramelles el Dia de Pasqua, al migdia, a diferents indrets, i també davant de la Casa Museu d’Areny Plandolit. Sota la direcció de Josep Puig, entre altres peces, va cantar “Primavera ordinenca” i “El Vals d’Arcalís”. Va cloure la cantada amb l’himne andorrà, compost per Enric Marfany i Bons (1871 – 1942) amb lletra escrita pel Bisbe Joan Benlloch i Vivó (1864 – 1926) el qual va ser Copríncep d’Andorra de l’any 1906 fins al 1919.
Encamp va cantar les caramelles coincidint amb la Diada de Sant Romà de les Bons, així que el dilluns de Pasqua van poder gaudir també de les Caramelles, aquesta vegada, sota l’organització de Xavier Terrones i Gerard Molina que les han recuperat.
A Escaldes, l’Esbart Santa Anna va oferir “El Ball de Caramelles” per a celebrar la Diada de Sant Miquel d’Engolasters i després de la missa oficiada pel Copríncep Episcopal, es van ballar sardanes.
Mentre que Organyà, a l’església romànica de Santa Maria, datada del segle X, va ser el centre de la “Trobada de Caramelles” on es varen celebrar els 25 anys d’aquest esdeveniment que, alhora, va reunir diferents caramellaires de tot l’entorn Pirinenc per a commemorar la Pasqua de Resurrecció, el dia 4 de maig 2025.
Així que els amfitrions d’Organyà amb la coordinació de Josep Vilagines Riba van convidar, entre d’altres, a les agrupacions andorranes de la Massana, Sant Julià de Lòria i els “Petits Cantaires Lauredians”, a part de les agrupacions de Castellciutat, a la 25a Trobada de Caramelles. Es va celebrar, com hem dit abans, a l’església romànica de Santa Maria d’Organyà, on l’any 1905, l’historiador Joaquim Miret Sans (1858 – 1919) va descobrir als arxius parroquials, les Homilies, considerades uns dels documents literaris més antics escrits en català.
Per altra banda i concretament dins el mateix entorn pirinenc, a Castellciutat, hom pot gaudir d’un mural de grans dimensions dedicat a les Caramelles, el qual es va inaugurar l’any 2022. Realitzat per l’artista urgellent B:K, està ubicat al costat dels antics estudis de RàdioSeu, a la Seu d’Urgell.
Finalment, en una altra línia, i dins de l’activitat coral del Principat d’Andorra, s’ha de destacar que la “Coral Sant Antoni de la Massana” i “l’Orfeó Andorra” acaben d’oferir el seu “Concert de Primavera” (11 de maig de 2025) a l’església de Santa Maria del Fener d’Andorra la Vella.
Text: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA).