Aneu fins a la plaça del Bisbe. A una banda hi teniu l’Arxiu Històric Diocesà (és el carrer del Bisbe, en italià dita via principe Umberto) i, a l’altra banda, l’Obra Cultural de l’Alguer (és el carrer de Pa i Aigua, en italià, via Ardoino). Són carrers estrets, amb els típics finestrons verds de les façanes i, en alguns casos, roba estesa.
L’Obra Cultural de l’Alguer és una entitat que es va crear el 1985 amb la finalitat de promoure la cultura algueresa i, sobretot, la llengua algueresa. Aquí hi ha la Biblioteca Catalana. Es també aquí on se solen presentar les campanyes de Plataforma per la Llengua. Per exemple, el 2020 s’hi va presentar «Sem 10 milions, sem una llengua».
Una campanya que reforça i reclama la nostra presència més en allà dels confins de la península, una petició amb la qual se demana als governs d’aqueixes zones de treballar conjuntament per la llengua. La unitat conceptualment no demana sacrificis a les varietats territorials en nom de una varietat neutra i asèptica, ansis se evidencien les identitats geogràfiques i les diferències idiomàtiques, considerades patrimoni universal de tota la comunitat lingüística.
Fem part de una gran comunitat, hi entrem com algueresos, sense complexos i amb la mateixa dignitat de les altres varietats, sabent que la nostra llengua, la del carrer, de la casa, del mercat, la que volem portar a l’escola, malgrat la sua unicitat i peculiaritat és la llengua de 10 milions de persones.
Més recent és la Plataforma per la Llengua a l’Alguer, que va néixer el 2013 amb la intenció d’aconseguir la normalització de la llengua catalana, sobretot en les activitats pensades per als nens i nenes (en alguerès se’n diuen minyons i minyones). També té la seu al carrer de Pa i Aigua, al costat de l’Obra Cultural.
Si aneu a l’Alguer un 6 de gener podreu assistir a les Estrenes, que és la festa típica de Reis: la taronja hi és protagonista. Si hi aneu a principis de setembre, passeu per l’església de Nostra Senyora de l’Esperança: s’hi fa la festa de les Maries i sentireu músiques d’arreu.
En qualsevol cas, també podeu arribar-vos fins al Centre Cultural Antoni Nughes i l’Escola d’Alguerés Pasqual Scanu, al número 125 del carrer Sàsser. És un nou local que es va inaugurar el 7 de novembre del 2019. Els cursos d’alguerès s’havien impartit històricament al carrer de Mallorca.
L’Alguer és una illa dintre d’una illa. Diguem-ho en paraules de Josep L. Carod-Rovira:
Són diferents la llengua, la música, el caràcter, la cuina, els costums, els valors, la religiositat i el fet d’haver viscut muralles endins, durant segles, han fet dels habitants de la ciutat un poble diferent. «No som saldos (sards) ni espanyols», canta Pino Piras. Ho constato, ara, mentre escric tenint com a música de fons el grup Càlic, que manté i renova la música popular algueresa.
Tasteu, si en teniu ocasió, la llagosta a la catalana, els espaguetis amb bogamarí (és a dir, amb eriçó de mar) i la paella de l’Alguer. I de postres, els seades, que són uns bunyols farcits de crema de formatge.
Abans o després de menjar, la passejada més famosa arrenca de la Torre de l’Esperó i acaba a la plaça del Pou Vell: voreja l’Alguer vell, l’antic hospital i tot de casetes baixes. Mirant al mar veureu al fons el cap de Caça.
CURIOSITATS
- L’Alguer és una ciutat turística, també per les platges i els monuments. Sortint del nucli urbà, podeu veure els «cent nurags», que són antigues cases de pedra. Els nurags són un dels elements distintius de Sardenya. També es pot visitar la necròpoli de Santu Pedru, un jaciment arqueològic anterior als nurags. El trobareu anant cap a Uri.
- La tercera illa. Poesia catalana de l’Alguer (1945-2013), de Joan E. Adell, és una antologia de poetes algueresos d’expressió catalana, des del general Rafael Catardi fins a Anna C. Paolucci, procedent de Ligúria, que ha adoptat el català de l’Alguer com a llengua literària.
David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya