A poc menys de setanta quilòmetres al nord de Castelló, arribem a Benassal (Alt Maestrat): una població de 1.000 habitants, agrícola i ramadera, per on passen també els CAMINS DEL CATALÀ.
A la mateixa plaça de l’Ajuntament hi veiem el monument a Carles Salvador (1893-1955), figura cabdal de les lletres valencianes i de la innovació pedagògica del segle XX. Salvador també és conegut per «el Mestre de Benassal». El monument es va inaugurar el 29 de juny de 1971 en presència de diverses autoritats, entre les quals Manuel Sanchis Guarner (1911-1981), eminent filòleg valencià. El poema següent, del llibre Cant i encant de Benassal, del mateix Carles Salvador, està esculpit en un dels laterals del monument:
I un poble enmig, tot blanc, de teules roges,
voltat de fonts frescals per alta gràcia
i un escampall de masos i casetes
han exornat de Vida la muntanya
A més d’exercir de mestre durant divuit anys a Benassal, des de 1916 fins a 1934, Salvador també va ser poeta i gramàtic… i articulista i conferenciant i cronista oficial de Benassal; també Fill il·lustre del poble, tot i que Salvador va néixer a València. És en el número 17 del carrer de mossèn Joaquim Garcia Girona on trobem la seu de la fundació que porta el seu nom.
A Benassal, Salvador va viure en quatre cases diferents:
- En el número 13 del carrer de València (segon pis), on actualment hi ha l’Ajuntament. En el primer pis hi havia una escola de nenes. L’edifici va ser destruït per un bombardeig el 1938.
- En el número 10 del carrer dels Cavallers. És possiblement l’adreça més representativa: va ser la seu de l’Oficina d’Acció de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana fins al cop d’estat de 1923.
- En el número 18 (avui en dia, número 19) de la plaça de Balasc d’Alagó. Hi van tenir lloc les tertúlies amb mossèn Joaquim Garcia Girona i també amb Josep Francesc Boix.
- En el número 17 del carrer de l’Hostal (avui en dia, carrer de mossèn Joaquim Garcia Girona). Salvador passava els estius en aquesta casa quan ja s’havia traslladat a viure a València.
En la primera meitat del segle XX, la cultura valenciana va viure una època d’entusiasme valencianista i de projecció universal. Algunes de les fites són, entre d’altres, la creació del Centre de Cultura Valenciana (1915), la Declaració Valencianista (1918), el Centre d’Actuació Valencianista (1931), les esmentades Normes de Castelló (1932) i la creació de l’Institut d’Estudis Valencians (1937). La normativització de la llengua i també la seva normalització en la comunicació i en l’educació van ser clau en la modernització de la societat. I val a dir que Carles Salvador va col·laborar-hi enormement.
Ho va fer, per exemple, en el Diccionari català-valencià-balear, de mossèn Alcover; en l’Atles lingüístic de Catalunya, de mossèn Antoni Griera; també en les Normes de Castelló, com a cosignant d’un projecte lingüístic que va estimular a partir d’aleshores l’estudi de la llengua valenciana formant part d’un tronc comú amb la resta de modalitats de la llengua.
Durant els anys trenta del segle XX, Carles Salvador va publicar una sèrie de treballs de divulgació gramatical, que més tard va recollir en l’obra Gramàtica valenciana (1951). Després de la guerra civil va organitzar els cursos de llengua i literatura de Lo Rat Penat (nom d’una associació cultural valenciana dedicada històricament a la promoció, defensa i ensenyament de la llengua i cultura valencianes) i també va publicar el Petit vocabulari de Benassal.
Carles Salvador va ser un gran coneixedor del camp i de la ciutat valencians, de les tradicions i de les innovacions, també de les transformacions polítiques. Sempre amb un esperit liberal i una projecció de modernitat, ell mateix expressava la idea que mostra el seu exlibris: sobre l’escut amb la senyera, destaca el lema «València per damunt de tot».
Poetes com Bernat Artola, Jaume Bru i Vidal, i Vicent Andrés Estellés han dedicat poemes laudatoris a Carles Salvador. Reproduïm a continuació una part del poema Ofrena i cant a Carles Salvador en l’erecció d’un monument, a Benassal, a la seua memòria, de Jaume Bru i Vidal.
Mestre en la pau i en la justa victòria,
mestre en la guerra contra cobejances,
mestre de xics i grans, mestre del poble
i forjador de pàtries essències.
Mestre i poeta.
“Parleu bé!” fou un crit i meta i guia
cap a la serenor recta i amada.
En l’hora inicial, desconeguda,
vares sentir, com pocs, la gleva eixorca.
Mestre i poeta.
CURIOSITATS
- Existeix un itinerari Carles Salvador, obra dels professors Montserrat Ferrer i Joan Peraire, que ofereix la possibilitat de descobrir la vida i l’obra d’«un dels intel·lectuals més valuosos que ha donat el País Valencià des de la Renaixença fins als nostres dies» a partir de la visita als llocs de Benassal que van tenir un significat especial per a Salvador. S’adreça sobretot a alumnes d’ESO i dels darrers cursos de Primària.
- El 1957 Sofia Salvador, filla de Carles Salvador, va publicar un recull d’articles que el seu pare va escriure per a Timó, Acció i Las Provincias sobre correcció lingüística. El títol d’aquest volum era Parleu bé!
- Es conserva una carta de Germà Colón, escrita a mà el 1953, en què felicita Carles Salvador pel 60è aniversari i li diu que «sempre dona una gran satisfacció i plaer el poder expressar l’admiració vers un home que, com vós, ha esmerçat tots eixos anys en l’estudi i enaltiment de la nostra llengua benamada».
- Joaquim Garcia Girona, mossèn i poeta, és l’altre fill il·lustre de Benassal. Com a poeta va escriure un famós poema èpic, Seidia, sobre els primers compassos de la reconquesta del Regne de València. Com a lingüista, va escriure Vocabulari del Maestrat. El mèrit filològic i la qualitat lexicogràfica d’aquesta obra són virtuts que han destacat diversos estudiosos.
David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya