La tardor és l’estació natural per a emmirallar-nos, per a començar a comprendre una mica millor la vida. Com un arbre, exemple on mirar-se, floreixen a la primavera i es posen bells; donen els seus fruits i ombres a l’estiu; es desposseeixen a la tardor, així ens preparem per al fred de l’hivern.
A la tardor, hem de treure’ns de tot el que no importa i ens sobra, per a concentrar-nos, i corregir els errors, per a valorar l’amor, la pau, la salut, l’amistat; temps de despertar noves il·lusions.
Ja no ens recordem de nosaltres mateixos, és essencial tornar a connectar amb l’harmonia del món, els ritmes de la natura. La nostra lluita està relacionada amb la llum i la foscor, la calor i el fred, la humitat, l’aire, la flora, la fauna, el cel. Som una part de tot plegat.
La llum de la primavera és jove i agitada, la de la tardor és sàvia i madura. A la tardor cauen les fulles, les quals, retornaran cap a les arrels, els animals disminueixen la seva activitat, es fa fosc més aviat i poc després torna el fred. Les persones ens posem més tristes, passem menys temps a l’aire lliure.
A l’estació de la tardor, vaig aprendre que és temps de deixar anar el que ja no necessitem, apartar-me de les maneres de ser que ja no donen fruit, trobar un lloc de calma interior i preparar-me per a l’hivern, després de descansar, renéixer i florir a la primavera, comença de nou una altra estació, la tardor.