Els productors i recol·lectors de bolets i tòfones de l’Alt Urgell estudien la creació d’una xarxa o associació que els englobi, amb l’objectiu principal de donar més projecció a la seva feina i d’aquesta manera millorar-ne el rendiment econòmic. La proposta s’ha plantejat en el marc de la jornada tècnica que s’ha dut a terme aquesta setmana a l’Escola Agrària del Pirineu, a Bellestar, i que ha reunit una quarantena de professionals i persones vinculades a la micologia i al món dels bolets en general.
La idea de la xarxa l’ha exposat Jordina Sánchez, creadora de l’empresa Bolets Peratxa, que des d’Organyà aposta específicament pel cultiu i comercialització de gírgoles. Sánchez ha explicat a RàdioSeu que des que ha posat en marxa el seu negoci ha constatat que hi ha força gent implicada en el terreny dels bolets a l’Alt Urgell, però que li ha costat arribar-hi i contactar-hi perquè es tracta d’un moviment força dispers. Per això, creu que seria positiu que hi hagués una xarxa que “vehiculi” les seves necessitats. Per a aconseguir-ho, ja s’ha posat en contacte amb boletaires i tofonaires i de moment conclou que les inquietuds de tots ells són bastant semblants, per la qual cosa veu factible impulsar una associació.
Sobre quines són aquestes necessitats que ha detectat, Jordina Sánchez creu que cal posicionar l’Alt Urgell com a comarca boletaire i com un indret que, a més de permetre’n la recol·lecció, també en produeix i en ven. La productora hi afegeix que, malgrat que ja hi ha un mercat local d’aquest producte, també cal “donar-li més valor” i que “crear una marca, com podria ser ‘Bolet de l’Alt Urgell’, ajudaria a promocionar-lo més i permetria vendre’l a un preu més just”. En la mateixa línia, planteja promoure activitats turístiques que vagin més enllà de la típica jornada “d’arribar, collir bolets i marxar”, que és el que fan molts visitants, i que permeti atraure “un model de turista que es pugui quedar i que sigui més estable”.
Bolets Peratxa es va crear l’any passat i, de cara a afavorir el desenvolupament del projecte, va aconseguir ser l’empresa seleccionada de l’Alt Urgell per a rebre un ajut del Matchfunding Arrela’t Alt Pirineu i Aran, que fomenta el micromecenatge per a activitats econòmiques vinculades a les comarques pirinenques. La marca aposta per produir bolets ecològics i, alhora, crear llocs de feina per a persones sordes que fan servir la llengua de signes catalana. Enguany ja s’han donat a conèixer en esdeveniments com la Fira de Sant Ermengol, a la Seu, i la Fira del Rovelló a Coll de Nargó.
Debat sobre la regulació de la recollida de bolets
Una altra empresa de la comarca que treballa en el món dels bolets, en aquest cas des de ja fa més de 20 anys, és Natura Bolets. La seva directora, Elisabeth Campi, ha exposat la seva experiència a la jornada de Bellestar i assenyala que el futur del sector passa pel cultiu, però també per regular la recol·lecció silvestre, tenint en compte la manca de control i la massificació que hi ha actualment en el costum, molt arrelat a Catalunya, de recollir bolets als boscos, molts dels quals són propietats privades o comunals. Campi remarca que, sigui com sigui, cal evitar una “sobreexplotació dels boscos” que acabi reduint l’aparició d’aquests fongs, cosa que acabaria perjudicant tant els productors com els aficionats. I és que en el seu cas, la comercialització la fa bàsicament amb bolets recollits al medi forestal, que després ofereix a d’altres venedors.
La responsable de Natura Bolets també indica que amb aquest producte no n’hi ha prou per a aconseguir la rendibilitat del projecte i que, per això, han incorporat a la seva oferta d’altres elements, com per exemple la comercialització de cargols, xicoies i altres productes del bosc, adreçats especialment a restaurants i hotels perquè els puguin oferir als seus clients. Una altra via per a rendibilitzar el negoci és oferir bolets conservats. Tot plegat els permet funcionar tot l’any en una activitat que la majoria de la població només associa a la tardor.
Enric Gràcia aconsella apostar per la qualitat en els cultius
La jornada també ha comptat amb la intervenció, com a participant, del micòleg, cultivador i professor universitari Enric Gràcia. Entre d’altres reflexions, Gràcia ha volgut advertir als qui es vulguin iniciar en el cultiu de bolets que aquest “no és senzill, també i sobretot des del punt de vista econòmic”. Per això, veu necessari treballar “amb producte de qualitat i cercant els substrats originals”, per tal que el producte que es ven després tingui un “valor afegit”. Per exemple, i des dels seus més de trenta anys d’experiència, el conegut divulgador de Planoles assenyala que “si un bolet és originalment sobre fusta, el millor és cultivar-lo sobre fusta”, en lloc d’agafar substrats més senzills com la palla, la qual genera un producte “d’una qualitat inferior”.
Tot i això, l’expert en micologia ha animat a provar aquesta producció perquè “té totes les possibilitats de creixement atès que encara no s’ha desenvolupat”. I hi afegeix que el Pirineu i Catalunya tenen el substrat i els boscos, i que el que cal ara és saber aprofitar bé aquest potencial. En aquest sentit, Gràcia ha valorat positivament que l’Escola Agrària organitzés aquesta jornada, i ha avançat que pròximament hi oferirà un curs.
Enric Gràcia també s’ha referit a un dels temes de conversa d’aquesta tardor, com és l’actual mala temporada de bolets, marcada per la sequera malgrat les pluges que han arribat aquest final d’octubre. Sobre les causes que han portat a aquesta situació, i a les previsions pels anys vinents, Gràcia assegura que el creixement dels bolets depèn molt de l’aigua i la humitat i que han d’estar en simbiosi amb els arbres. Per això, recorda, “tot el que afecta els arbres, afecta els bolets”.
Al respecte, el professor de la UB no es mostra optimista pel que fa als dos o tres anys següents, perquè augura que encara hi haurà noves situacions de manca d’humitat que afecten espècies com el pi blanc i, en menor mesura, el pi roig. Això farà que hi hagi alguns tipus de bolets que “aniran a menys”, si bé matisa que n’hi ha d’altres que amb aquesta situació sí que proliferaran i es podran trobar més.
A la jornada també hi han parlat Juan Martínez de Aragón, enginyer de boscos i tècnic del CTFC, que ha exposat precisament la situació actual dels boscos catalans, i la cuinera de l’Hostal Víctor d’Oliana, Montse Ramoneda, que ha dissertat sobre la cuina del bolet.
