Al·locució del cap de Govern, MI Sr Xavier Espot Zamora


Benvolgudes conciutadanes, benvolguts conciutadans,

Aviat farà un mes que vam decretar les primeres mesures de suspensió de les activitats i de confinament per fer front a la crisi sanitària de la pandèmia de la COVID-19. Com us vaig dir en una de les meves primeres compareixences, aquesta crisi fa que allò que ens sembla impensable un dia sigui la realitat de l’endemà. Al llarg d’aquestes setmanes, totes i tots ens hem acostumat a conviure amb aquesta nova realitat i ens hem adaptat -amb esforços i renúncies- a la nova situació.

Les mesures de confinament i de suspensió de les activitats que vam decretar podien semblar excessives en algun moment, però ara ningú no dubta que estaven del tot justificades. Sempre us he dit que la nostra prioritat era fer front a la crisi sanitària desencadenada per la pandèmia i que no estalviaríem esforços en aquesta lluita. Per això vam decretar el confinament quan vam tenir el primer indici de contagi comunitari del coronavirus al nostre país.

Ni per a mi ni per a qualsevol responsable polític no és fàcil haver d’adoptar una decisió d’aquestes característiques, que implica limitar la llibertat de moviments de les persones i posar en serioses dificultats el teixit econòmic del país. Però el Govern s’ha guiat sempre per criteris científics i per les decisions de les autoritats sanitàries. I és amb aquest mateix rigor i aquesta mateixa honestedat que avui podem dir que no ens vam precipitar, que les accions de confinament eren les que calien en aquell moment i que gràcies a aquelles decisions difícils Andorra ha pogut fer front a la pandèmia sense patir un col·lapse del sistema sanitari, garantint que totes les persones han rebut l’atenció mèdica necessària i que s’ha fet -i s’està fent- tot el possible per salvar vides humanes.

Al llarg dels darrers dies hem vist com s’anava aplanant la corba de contagis, i fins i tot com els casos actius de coronavirus han començat a disminuir. Això només ha estat possible gràcies a la implicació de tothom, cadascú des de la seva responsabilitat. Fins al punt que avui, diverses institucions i mitjans de comunicació internacionals parlen del “model Andorra” com un dels exemples a seguir per fer front a la crisi sanitària.

Precisament perquè aquesta crisi ha vingut a certificar la mort de gairebé totes les certeses i a trencar bona part dels nostres esquemes, seria precipitat extreure conclusions ara de la gestió de la situació sanitària que ha fet cadascun dels països; però si la tendència que hem començat a observar es consolida i podem parlar d’Andorra com a model, el mèrit serà sempre un mèrit compartit:

En primer lloc per les autoritats sanitàries i totes les persones que treballen en el sistema públic de salut i en la resta de serveis sanitaris, sociosanitaris i d’emergències. Perquè gràcies a elles, que estan a la primera línia de la crisi, estem encarant amb garanties aquesta situació.

En segon lloc, Andorra és i ha de seguir sent un model de responsabilitat ciutadana: Fer front a la pandèmia de la COVID-19 hauria estat impossible sense l’actuació responsable de la gran majoria de ciutadanes i ciutadans del país. Quedant-vos a casa, respectant les mesures de distanciament físic i seguint les consignes de les autoritats, heu contribuït a començar a revertir la corba de contagis i evitar el col·lapse sanitari. Moltes gràcies.

I, en tercer lloc, però no per això menys important: Andorra també ha estat aquests dies un model de consens polític. Sovint es parla de la soledat de les persones que hem assumit la responsabilitat de governar. Al llarg d’aquestes setmanes, però, el meu equip i jo ens hem sentit acompanyats de les conselleres i consellers generals -tant de la majoria com de l’oposició- dels cònsols i consellers de Comú, així com de totes les persones que ostenten una responsabilitat pública: des dels treballadors públics anònims fins als coprínceps i els seus serveis.

L’exercici de responsabilitat que hem fet tots, del primer al darrer, és el que ens permetrà, en els pròxims dies, adoptar mesures per relaxar les mesures de confinament i -a poc a poc- reprendre l’activitat. El Govern permetrà sortides puntuals i ordenades per fer activitat física i, a partir de la setmana vinent, analitzarem si es pot ampliar el nombre d’establiments comercials que poden estar oberts al públic, a la vegada que obrirem el comerç en línia dins d’Andorra de productes no essencials.

Per fer el retorn progressiu a la normalitat, caldrà disciplina i civisme, i estem convençuts que una vegada més la immensa majoria dels ciutadans respondran adequadament, i que no caldrà fer ús de les eines que posa al nostre abast la Llei dels estats d’alarma i emergència aprovada per unanimitat al Consell General fa tot just unes setmanes, per garantir que les cotes de llibertat que -poc a poc- una majoria de ciutadans anirà recuperant no es vegin afectades pels abusos i les males pràctiques d’una minoria.

Des del primer moment d’aquesta crisi, he estat molt clar a l’hora d’explicar-vos que la prioritat del Govern era fer front a la pandèmia, salvar vides humanes i evitar el col·lapse sanitari. En paral·lel, a més, hem anat adoptant mesures per pal·liar l’impacte de la crisi sanitària sobre el teixit productiu del país.

Hem de ser conscients que ens enfrontem a una crisi econòmica sense precedents. La suspensió de les activitats arran de la pandèmia ha afectat a tots els sectors econòmics, però especialment a les economies de serveis i a les activitats vinculades al turisme, que a casa nostra representen més de la meitat del producte interior brut.

A més, la bona gestió de la crisi sanitària Andorra i el retorn gradual a la normalitat no garanteixen una recuperació de l’activitat turística i comercial, de la qual depenen moltes empreses i molts llocs de treball al nostre país.

La recuperació serà lenta, el retorn a la normalitat no serà igual en tots els sectors econòmics i el futur continua sent incert.

Una crisi d’aquesta magnitud requereix -ja ho vaig dir fa unes setmanes- d’un exercici de coresponsabilitat. Que no pot ser igual per a tothom, però que sí ha de ser equitatiu: Cadascú de nosaltres ha d’aportar en funció de la seva capacitat; i cadascú de nosaltres ha de rebre en funció de la seva necessitat.

Fins avui, tothom ha fet esforços i sacrificis: Les persones assalariades han hagut d’acceptar no poder disposar lliurement dels seus dies de vacances i fer front a canvis d’horaris i de funcions al si de les empreses. El Govern ha assumit part de les cotitzacions a la Seguretat Social i està avalant crèdits tous i ajornament d’operacions financeres per valor de 130 milions d’euros. I les empreses han fet un gran esforç: perquè hauran fet front al pagament íntegre de tots els salaris durant els mesos de març i abril, amb la majoria d’activitats suspeses o reduïdes a la mínima expressió; els propietaris de locals comercials han deixat de cobrar els seus lloguers sense rebre gairebé res a canvi; i les entitats financeres estan fent un esforç per finançar l’esforç de despesa i inversió del Govern a uns tipus d’interès molt per sota del que fixaria el mercat.

És amb aquest mateix esperit de coresponsabilitat, en el sentit de demanar a tots i cadascun de nosaltres en funció de la nostra capacitat, que hem de fer front als temps que vindran.

El segon paquet de mesures econòmiques en què ha estat treballant el Govern -en diàleg constant amb totes les forces polítiques presents al Consell General i amb els agents econòmics i socials- està presidit també pel principi de coresponsabilitat.

Demà mateix enviarem al Consell General un projecte de llei de noves mesures excepcionals i urgents per fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia que serà d’aplicació -si les conselleres i consellers hi donen el vistiplau a partir de l’1 de maig.

L’objectiu principal d’aquest projecte de llei és garantir la supervivència del teixit empresarial del país i, amb ell, dels llocs de treball que en depenen. Per aconseguir-ho el que hem fet és adaptar a la situació actual i a la idiosincràsia del nostre país uns mecanismes ja previstos en moltes legislacions laborals dels països del nostre entorn.

La fórmula de la suspensió temporal dels contractes i de la reducció de les jornades laborals és la que permet assolir de la forma més òptima possible els dos objectius que ens hem marcat: La supervivència del teixit productiu i els llocs de treball i la coresponsabilitat. Perquè permet, d’una banda, alleugerir durant uns mesos les empreses de la càrrega d’haver de pagar la totalitat dels salaris, tot garantint que les persones assalariades mantenen una gran part dels seus ingressos.

Evidentment, la suspensió temporal de contractes i la resta de mesures complementàries previstes en aquesta segona llei de mesures excepcionals són mecanismes que exigeixen concessions i esforços de totes les parts implicades:

– Les persones assalariades a les quals se suspengui el seu contracte hauran d’acceptar una rebaixa salarial, que hem volgut que tingui el menor impacte possible, especialment en els casos dels salaris més baixos. Així, mentre que les persones que cobrin el salari mitjà, al tomb de 2100 euros, hauran de renunciar temporalment a un 20% del seu salari, les persones que cobrin 1200 euros només hauran de renunciar al 3% del seu salari, i les persones que cobrin el salari mínim el tenen íntegrament garantit.

– Les empreses que optin per la suspensió temporal dels contractes hauran d’assumir una part dels salaris suspesos, que no superarà mai el 25%, i que també s’anirà reduint conforme els salaris siguin més elevats i el treballador participi en major mesura en el repartiment.

– I la resta, serà assumida directament pel Govern, fins arribar a cobrir, en segons quins casos, el 75% dels salaris.

Aquesta fórmula garanteix que les persones que cobren entre el salari mínim i el salari mitjà -situat en 2.129 euros- no patiran mai un menyscapte salarial superior al 20%. A més, totes aquelles persones afectades per una suspensió de contracte o que hagin estat acomiadades tindran dret a una reducció del 20% de la renda que paguen en concepte de lloguer i a l’ajornament sense interessos de les quotes hipotecàries; fet que implica que també els propietaris de béns immobles i la banca continuaran fent esforços i suportant un part de la càrrega d’aquesta crisi econòmica.

Com he dit, l’objectiu principal d’aquest paquet de mesures és garantir la supervivència del teixit productiu i dels llocs de treball. Tot i així, som conscients que alguns projectes empresarials deixaran de ser viables i que algunes persones perdran la feina. Però aquestes persones han de tenir la seguretat que també comptaran amb mesures de suport per part dels poders públics. Per aquest motiu, la setmana que ve aprovarem una modificació dels reglaments que regulen els ajuts per desocupació involuntària i els ajuts per a l’habitatge de lloguer per facilitar l’accés a ajuts per part de les persones que han estat acomiadades arran de la crisi sanitària.

També els treballadors per compte propi tindran més mesures de suport i d’ajut directe en cas que la pandèmia hagi reduït dràsticament els seus ingressos i la seva activitat. La llei que demà entrarem a tràmit parlamentari preveu una prestació equivalent al salari mínim per a la majoria d’autònoms mentre la seva activitat estigui suspesa.

Hem optat per fórmules que apliquin de manera equitativa el principi coresponsabilitat i que, a la vegada, siguin assumibles per part del sector públic, que farà un gran esforç financer per fer-hi front.

M’agradaria compartir aquest vespre amb vosaltres una reflexió: Les andorranes i els andorrans hem optat -des de temps immemorial- per tenir una estructura d’Estat lleugera. Andorra ha estat durant dècades un país que ha donat oportunitats a moltes persones i on l’Estat no és una entitat omnipresent ni una càrrega inassumible. Sempre hem preferit deixar amplis marges de llibertat a la ciutadania, amb uns impostos moderats que no gravessin en excés els ingressos de les persones i de les empreses. Aquest és el nostre model econòmic i social: Una societat dinàmica i un Estat proporcionat a les nostres necessitats.

I el meu compromís com a cap de Govern és millorar tot allò que calgui, corregir els defectes d’aquest model, vetllar perquè ningú en quedi al marge i perquè les oportunitats arribin a tothom. Però és també ser molt curós perquè aquest model, que dona amplis espais de llibertat a les persones, continuï sent així en el futur. Hem de ser molt conscients que cada euro que el Govern es gasta prové dels impostos que paguem tots i cadascun de nosaltres. I que endeutar el Govern més enllà de la seva capacitat significaria perdre sobirania i hipotecar el nostre futur.

Un país que ha optat per tenir un Estat moderat, que no sigui omnipresent, és un país que en moments de necessitat ha de tenir molt clar que totes i cadascuna de les persones han de contribuir, en la mesura de les seves capacitats.

Tot i així heu de saber que el Govern no estalviarà ni un sol esforç per fer front a la difícil situació econòmica i social que estem vivint. Fer front a una part molt important dels salaris de les persones afectades per una suspensió temporal de contracte significa una despesa per al Govern d’aquí al mes de desembre d’entre 90 i 120 milions d’euros, als quals cal sumar altres 250 milions en concepte d’avals i pagament d’interessos de crèdits tous, i ajuts directes a les empreses.

Tot just acabem de fer una emissió de deute públic de 125 milions d’euros. I hem aconseguit col·locar-la sense problemes. Però hem de tenir clar que si avui aquestes emissions de deute són possibles és perquè Andorra, malgrat la seva fragilitat, genera confiança. I generem confiança perquè durant anys hem aplicat polítiques de consolidació fiscal i rigor pressupostari. Perquè hem demostrat, com a país, que tenim sempre present que els diners públics són diners dels contribuents; i que cal estalviar en moments de bonança per tenir recursos per fer front a situacions de necessitat, com l’actual. És el que fa cadascú a casa seva. És el que fan els bons empresaris -que són la immensa majoria-. És el que feien les nostres padrines i els nostres padrins, que van fer Andorra gran, i és el que ens recomana el Manual Digest.

El Govern, en constant diàleg amb els grups parlamentaris de la majoria i de l’oposició, ha estat treballant discretament durant setmanes per obrir vies de finançament internacional amb el Banc Central Europeu, amb les autoritats bancàries de França i Espanya i amb el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa. Així mateix, continuem treballant en l’adhesió d’Andorra al Fons Monetari Internacional, fet que contribuirà a incrementar la confiança en el nostre país. En aquest àmbit, les propostes i aportacions de l’oposició -del Partit Socialdemòcrata i de Tercera Via- han estat molt oportunes i necessàries.

Com us deia, l’aportació del Govern a la superació de la crisi econòmica serà -proporcionalment- molt important. Els ajuts directes que hem posat i posarem en marxa equivalen al 6% del producte interior brut del país, significativament per sobre de les proporcions assolides per altres països europeus amb una capacitat financera molt superior a la nostra.

Això exigirà noves mesures de contenció de la despesa al sector públic. Fa setmanes que hem començat a treballar en reestructuracions del pressupost, replantejant o ajornant algunes inversions. Evidentment, les suspensions temporals de contractes de treball també es podrien aplicar a la funció pública, si així fos necessari.

Però, en qualsevol cas, l’ajustament pressupostari ha de començar i començarà per una reducció dels salaris dels càrrecs públics i d’alguns càrrecs de lliure designació. En les properes setmanes, em reuniré amb totes les institucions per acordar una mesura conjunta de reducció dels salaris dels càrrecs polítics que vagi en consonància amb els esforços que estem exigint al conjunt de la ciutadania.

Totes les mesures contingudes al projecte de llei que demà mateix enviarem al Consell General per al seu debat i aprovació exigeixen esforços i renúncies a tothom. Ni jo ni ningú no té una fórmula màgica per garantir l’equitat absoluta de totes les decisions polítiques; especialment en una situació sense precedents com l’actual. El que sí us puc dir és que el meu equip i jo tenim la plena predisposició per adaptar les mesures a l’evolució de la situació de crisi; i per corregir allò en el que ens equivoquem.

Exercir responsabilitats de govern és sempre complex; perquè consisteix a trobar equilibris entre interessos diversos, sovint contraposats. Això les persones que assumim càrrecs públics ja ho sabíem i ho teníem present en el moment d’assumir-los. Ara, a més, aquesta responsabilitat -ja de per si complexa- és especialment difícil; perquè del que es tracta és de repartir les càrregues d’una de les majors crisis econòmiques de la nostra història.

En aquesta situació cap de nosaltres no hi té res a guanyar. I el que hem de procurar és que tots hi aportem la nostra part, de tal manera que tots siguem capaços de tirar endavant.

D’aquesta situació no en sortirem estirant cadascú cap al seu costat. No servirà de res intentar que els altres suportin una càrrega més feixuga, o pensant que sacrificant un sector de la societat podrem salvar la resta. Aquests càlculs de baixa volada fan part del passat.

Perquè si alguna cosa podem aprendre de la situació actual és que l’interès general és alguna cosa més que la simple suma d’interessos individuals. Perquè aquesta suma -ara i sempre- ofereix un zero com a resultat. I aquest resultat, en aquests moments, és l’únic que no ens podem permetre. El temps que ens ha tocat viure ens demana que siguem capaços de pensar més enllà de la nostra situació particular, més enllà de la nostra circumstància i la nostra immediatesa.

Aquest més enllà, aquesta capacitat de pensar en l’altre, aquest interès general que és alguna cosa més que la suma d’interessos particulars…, aquest valor afegit: és el país, és la societat, és la pàtria.

Andorra va ser un país molt abans de tenir bandera, o himne, o un seient a l’Organització de les Nacions Unides. Andorra és un país amb una identitat nacional antiga sense haver tingut mai exèrcit, ni moneda pròpia, ni altres atributs que semblen indispensables per ser una nació. Andorra va ser un país molt abans -segles abans- de ser un Estat. Per això tenim un Estat modest i volem que continuï sent així. Però també volem tenir una societat forta; i dinàmica; i solidària quan cal.

Perquè és amb exercicis de corresponsabilitat i de maduresa com el que hem fet aquests dies que es demostra el patriotisme. És amb l’equitat i la solidaritat que farem la nostra identitat més forta. És amb una gestió del dia a dia, de la quotidianitat, des de la mesura humana de les coses, tenint present que les persones són alguna cosa més que una xifra o una estadística, que aconseguirem superar aquesta dura prova.

I la superarem. És clar que sí. I demostrarem un cop més que, a la nostra manera, seguint el nostre propi camí i les nostres pròpies receptes, les ciutadanes i els ciutadans d’Andorra som capaços de fer front als reptes del temps que ens ha tocat viure.

Des del Govern hi seguirem dedicant tota la nostra capacitat. No en tingueu cap dubte. Sempre us farem costat.

Moltes gràcies.

Bona Nit.

I visca Andorra.