El valor d’un mateix no es mesura pels èxits visibles, per l’aprovació externa, ni la comparació constant amb els altres. El nostre valor existeix simplement pel fet de ser, respirar, sentir i tenir la capacitat de créixer. Valorar-se no significa creure’s superior, sinó comprendre que un mereix respecte, cura i oportunitats, fins i tot enmig de l’error i la imperfecció. El teu valor no és una cosa que es guanyi ni es perdi. No depèn del que produeixes, del que altres esperen de tu, ni dels errors que hagis comès.
Els errors no ens defineixen, ens ensenyen. Les caigudes no ens resten valor, ens recorden que som humans. No has de ser perfecta o perfecte per a merèixer respecte, amor o descans. Ser tu, amb tot el que estàs aprenent, ja n’hi ha prou. Cuidar-te, posar límits i escoltar-te no és egoisme; és coherència amb el valor que tens.
Cada cop que et tractes amb respecte, reafirmes una veritat profunda: no ets aquí per a demostrar que vals, sinó per a viure des d’aquest valor. I, quan se t’oblidi, perquè a tots se’ns pot oblidar algunes vegades, torna a la idea senzilla i ferma dient: El teu valor no es qüestiona, es recorda, perquè en aquesta vida de tot s’aprèn.
La vida pot ser complicada, dolorosa i plena de daltabaixos. Hi ha dies que, fins i tot, aixecar-se del llit és difícil però… Saps què passa? Resulta que sempre tindràs altres dies, altres persones, altres temps i altres històries que fan que valguin la pena. Sempre serà un nou començament, noves oportunitats, sorpreses, coincidències i noves trobades que puguin canviar-ho tot. Tinguem paciència, perquè val la pena continuar existint!