No tenir clar el propòsit de vida pot generar ansietat. Vivim en un món que exigeix respostes ràpides, decisions fermes i camins definits. Sembla que qui dubta està perdut, quan en realitat està buscant. El propòsit no sempre apareix com una gran revelació. Moltes vegades es construeix en silenci, a través d’experiències quotidianes, errors, canvis de rumb i moments de pausa. No és una cosa que es troba de cop, sinó alguna cosa que pren forma mentre es viu. La confusió no és un enemic, és un senyal de creixement. És l’espai on neixen noves preguntes, on es revisen creences i es comença a escoltar amb més honestedat el que realment importa. Pretendre tenir tot clar pot portar a viure una vida que no se sent pròpia.
Viure amb propòsit no significa tenir un pla perfecte, sinó actuar amb intenció en el present. Fer petits passos, aprendre, ajudar, intentar. A vegades, el veritable propòsit no és saber a on es va, sinó atrevir-se a avançar sense totes les respostes. Tal vegada, avui no és necessari trobar un propòsit, sinó permetre’s començar. Tal vegada, el primer pas és preguntar-se quin petit canvi pot fer-se ara mateix. D’altra banda, a mesura que es creix com a persona pots sentir que el teu propòsit canvia. No ocorre res, i el fet, forma part de la teva vida. Canviar de propòsit no significa fracassar, pot, simplement, significar que has canviat com a persona. Així que viu i experimenta.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.