Mes de festes, diversions, algunes discussions, i una mica de temps per a pensar. Dies frenètics per a uns amb les compres de regals, preparacions de la casa, sopars, menjars i un llarg etc. Unit al somriure d’estar amb aquells que vols. Per a uns altres simplement l’alegria de ser aquí en aquestes dates i després de tot el que han passat. També alegria, però vista d’una altra forma i donant més importància a les persones que a una altra cosa. En definitiva, un mes per a trobar motius i ser feliç. Un mes, si és possible, de retrobament d’amics, família, festes diverses. Un mes càlid per a estar a les cases i de festa fora d’elles.
Alguns fan propòsits perquè l’any que ve sigui diferent, a vegades s’aconsegueix, unes altres, no. No té gens d’importància aconseguir-ho o no. El millor de tot és la il·lusió de canviar allò que vols canviar i que tard o d’hora ho podràs fer perquè ja com a mínim es va convertir en un propòsit. Com a curiositat, sabíeu que inicialment en el calendari romà sols hi havia deu mesos? I que desembre era el mes deu. La paraula desembre ve del llatí december, de decem, deu i el sufix -bris potser procedent de l’expressió ab imbre, “després de les neus. Més tard s’afegirien els mesos de gener i febrer perquè el seu any començava al març. Espero que això us serveixi per a iniciar una conversa d’aquestes que se solen fer en la taula, tipus sabies que…? Bones festes.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.