Així com de l’havanera ‘La Bella Lola’ no se’n sap res de res, d’El Meu Avi’ se sap tot. És l’havanera més popular a terres catalanes, la que tots coneixen i se sumen a cantar-la tan aviat sona.
El nom de l’autor (lletra i música), el militar retirat Ortega Monasterio, figura amb lletres d’or a l’imaginari dels amants de les havaneres. Igual que per a molts el Barça és “més que un club”, ‘El Meu Avi’ és més que una havanera; és gairebé, gairebé, un himne.
Narra la història del vaixell de guerra EL CATALÀ i com els mossos de Calella de Palafrugell van morir a coberta lluitant, sense cap opció, contra la moderna, entrenada i ben artillada esquadra nord-americana a l’última batalla naval de la guerra de Cuba. Els xavals de Calella no van tornar mai.
EL CATALÀ va existir, ja que era el sobrenom cordial que es donava a Cuba al vaixell MONTSERRAT de la naviliera Transatlàntica. Era un vaixell de passatge i es va fer molt famós perquè el seu capità va aconseguir burlar tres vegades el bloqueig naval dels vaixells americans i va aprovisionar l’illa amb soldats, proveïments i queviures. El seu capità, Manuel Deschamps (Sigràs 1853, Canet de Mar 1923), va ser reconegut com un heroi per tota la nació.
El MONTSERRAT mai va ser enfonsat i, anys després, encara va participar transportant càrrega i tropes a la Primera Guerra Mundial, noliejat pel govern francès.
La cancel·lació que destrossa
Aquest estiu, l’entranyable havanera està en amarg entredit a conseqüència de les acusacions per presumpte abús de menors contra el ja mort autor.
Sempre, tard o d’hora, jutgem els altres, però jutjar algú suposa acudir a una balança de dos platerets i en un aniran les obres o accions negatives, però a l’altre hem de posar i mai negar les positives.
La cancel·lació, aquesta fórmula inquisitiva que està arrelant al món, és una tendència tant tòxica com nefasta. Si tenim assumit que els fills no són responsables de les conductes dels pares, també hauríem d’assumir que una creació, sigui artística, artesana, gastronòmica o, per què no, esportiva, mai no exonera ni blanqueja cap pecat social o ètic de l’autor, però si és quelcom positiu en si, tampoc ho hem de negar.
Però, la cancel·lació no ho fa. La cancel·lació mata el pare i també mata ‘el fill’. Bíblic, no?
Víctor Rubio
PS: Si el vaixell MONTSERRAT mai no va ser enfonsat, una altra història molt diferent va ser la dels ‘nois de Calella’, em refereixo a la tropa, és a dir, als joves que no van poder aconseguir les 2.000 pessetes que llavors costava deslliurar-se del servei militar (uns 12 euros actuals) i els va tocar anar a Cuba en els últims anys. Segurament no van morir en combat: només el 7% (3.101 soldats) van morir així; 41.288 més (93% dels morts) ho van ser per malaltia segons les xifres finals acceptades. I això sí que no va ser un ‘fake’.