L’Enquesta de condicions de vida (ECV) corresponent a l’any 2024 permet constatar una millora del poder adquisitiu de la ciutadania i d’aquells indicadors de benestar que han experimentat un increment generalitzat. Així ho assenyala el Govern a través d’un comunicat. Pel que fa a la distribució personal de la renda, els ingressos equivalents han augmentat de mitjana gairebé un 35% des de 2021 (passant dels 27.733€ el 2021 als 37.335 del 2024), una xifra que dobla els increments acumulats de l’índex de preus de consum (IPC) durant aquest període (15,7%). Això es deu, segons la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, a les polítiques dutes a terme pel Govern per a millorar la capacitat adquisitiva, com les revisions del salari mínim per sobre de l’IPC, la congelació dels lloguers o la gratuïtat del bus públic, que tenen una repercussió directa en la butxaca de la ciutadania.
La titular de Presidència, Economia, Treball i Habitatge també subratlla la disminució significativa de gairebé 5 punts del volum de població amb sobrecàrrega dels costos de l’habitatge de les llars en règim de lloguer, que ha passat del 17,8% el 2021 al 13% el 2024 (8 dècimes menys que l’any anterior, quan el percentatge era del 13,8%). Es considera una llar amb sobrecàrrega dels costos de l’habitatge si s’hi ha de destinar més del 40% dels ingressos.
La ministra Marsol constata que la desigualtat econòmica ha baixat, segons l’ECV, tenint en compte que la riquesa tendeix a concentrar-se en les classes mitjanes. Així ho constata, d’una banda, l’indicador S80/20 (rati que relaciona la renda mitjana del 20% de la població amb més ingressos amb la del 20% amb menys ingressos) que ha baixat dues dècimes amb relació al 2023 i ha passat de 7,3 per a situar-se a 7,1. De l’altra, l’índex de Gini (on un valor més alt indica una major desigualtat) també ha baixat amb relació al 2023 i se situa en 38,4 el 2024 en lloc de 40 de l’any anterior.
D’altra banda, els indicadors de pobresa assenyalen que el volum de població en pobresa severa (per sota d’11.553€, el 40% de la mediana d’ingressos) ha baixat del 7,4% el 2023 al 4,2%; igual que la població en pobresa relativa (14.442€ equivalents al 50% de la mediana) que ha passat del 9,8 al 8,8%. Una part d’aquests dos grups de població ha millorat la capacitat adquisitiva i ha passat al grup de persones que es troben per sota dels 17.330€, on se situa el llindar de risc de pobresa, que ha pujat 2,8 punts passant del 13,6 al 16,4%. A més, la taxa de privació material severa, a més, ha disminuït sensiblement respecte el 2023: ha passat del 7,3% al 5% de 2024.
Amb relació als països de l’entorn, l’Enquesta de condicions de vida evidencia que el llindar del 60% de la mediana d’ingressos de la població, per sota del qual es determina la taxa de risc de pobresa, és força superior als països veïns: 17.330€, enfront dels 11.584 d’Espanya i els 15.334 de França. A tall d’exemple, mentre que a Andorra el 16,4% de la població es troba per sota d’aquest llindar (17.330€), el volum de població d’Espanya que està per sota del seu llindar, que en aquest cas se situa en 11.584€, s’enfila fins al 19,7%.