Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
El sisó és un ocell de mida gran (com una gallina), i amb marcat dimorfisme sexual. Els mascles freqüenten unes zones individuals de cant, on atrauen les femelles; després, criaran en altres zones. L’espècie, catalogada en perill d’extinció, és bàsicament sedentària malgrat alguns moviments d’exemplars d’altres poblacions.
Classe: Aus Ordre: Gruiformes Familia: Otididae
Habitat:
- El sisó és un ocell típic dels espais oberts de caràcter estepari, amb vegetació baixa i dispersa, ja siguin erms, guarets, prats i també conreus de cereals de secà. Dins el mosaic format majoritàriament pel cereal, el sisó mostra preferència pels guarets i altres zones de vegetació herbàcia natural. Les parcel·les no conreades amb vegetació herbàcia natural, ja siguin guarets, erms, marges o brolles amb vegetació baixa i esparsa, són de gran importància per a l’espècie. Fora del període reproductor l’hàbitat més utilitzat pel sisó a la plana de Lleida és el cultiu herbaci de regadiu, bàsicament l’alfals.
- A banda dels usos del sòl, l’hàbitat òptim del sisó també està definit per dos factors: la visibilitat i l’estructura de la vegetació. El primer fa referència especialment a una orografia plana. La visibilitat és especialment important per als mascles durant el període reproductor, ja que tenen com a objectiu mostrar al màxim la seva parada nupcial per a poder detectar la presència de femelles a les proximitats del lek. Fora del període reproductor els grups solen situar-se en zones amb bona visibilitat per tal de detectar a temps possibles depredadors. L’estructura de la vegetació és un factor clau en la utilització de l’hàbitat per a aquesta espècie, fins al punt que un hàbitat a priori òptim per al sisó pot estar menys utilitzat del que caldria esperar, perquè l’estructura de la vegetació no és l’adequada.
Distribució: - A Catalunya, durant el període reproductor, es troba únicament a les planes de la depressió de l’Ebre, dominades pels conreus de cereal de secà, a les comarques de l’Urgell, la Segarra, la Noguera, el Segrià i les Garrigues, principalment entre els 200 i els 400 metres d’altitud. Es torna més escàs, fins a desaparèixer, a mesura que el relleu esdevé més abrupte i que la vegetació natural (arbrada i arbustiva alta) es fa més abundant en relació amb el conreu.
- Les principals zones d’hivernada se situen a les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i el sud de la Noguera.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.