Així com de la creació de l’havanera “La Bella Lola” no se sap ni data ni es coneix l’autor, respecte a “El Meu Avi” se sap tot. És l’havanera més popular en terres catalanes i ho continuarà sent per molt de temps. El nom de l’autor (lletra i música), el militar retirat Ortega Monasterio, figura amb lletres d’or en l’imaginari dels amants de les havaneres. Igual que per a molts el Barça és “més que un club”, “El Meu Avi” és més que una havanera, és també un himne.
Narra la història del vaixell de guerra “El Català” i com els mossos de Calella de Palafrugell van morir a coberta lluitant, sense cap opció, contra la moderna i ben artillada esquadra estatunidenca en l’última batalla naval (si es pot dir així) de la guerra de Cuba. Els xavals de Calella mai van tornar.
El nom oficial del vaixell anomenat “El Català” era el de “Montserrat”. No era un vaixell de guerra, era un vaixell de passatge i es va fer molt famós perquè va aconseguir burlar per tres vegades el bloqueig naval a Cuba dels vaixells de guerra americans i va aprovisionar l’illa amb soldades, pertrets i queviures. El seu capità, Manuel Deschamps (Sigrás 1853, Canet de Mar 1923), va ser reconegut com un heroi per tot el país.
El Montserrat, mai va poder ser enfonsat i encara va participar transportant càrrega i tropes en la Primera Guerra Mundial noliejat pel govern francès.
Una altra història va ser la dels nois de Calella, em refereixo a aquells que no van poder pagar les 2.000 pessetes que costava llavors deslliurar-se del servei militar (entre 24.000/30.000 euros actuals) i que van haver de viure l’última guerra colonial començada el febrer de 1895 i acabada amb el Tractat de París de desembre de 1898 pel qual Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico, Filipines i l’illa de Guam.
Segurament, aquells joves no van morir en combat: només el 7% van morir així, altres 41.288 (93% dels morts) van morir per malaltia (i això no és una fake, són dades oficials).
Víctor Rubio