Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
El cucut reial és una espècie d’ambients oberts agrícoles, directament dependent de les poblacions dels seus hostes. A Catalunya ha patit moltes fluctuacions. Quan els seus ous són descoberts, li cal canviar de població hoste. Aquest estil de vida no li permet ser mai abundant i li fa patir moltes fluctuacions, tant de distribució com de grandària poblacional. El cucut reial està catalogat com a una espècie vulnerable.
Hàbitat
- A Catalunya el cucut reial no ocupa un hàbitat en concret, sinó que la seva presència està directament relacionada amb la densitat dels seus hostes. Sempre són còrvids, principalment garsa (Pica pica) i cornella negra (Corvus corone). Tot i que també és capaç de parasitar gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) i gralla (Coloeus monedula), en cas que les dues primers siguin escasses. Per últim, la garsa blava (Cyanopica cooki) pot ser també un hoste potencial al sud de la península Ibèrica.
- En tot cas, defuig de les masses forestals i prefereix ambients oberts mediterranis amb arbres i arbustos dispersos, com brolles o zones humides, preferiblement amb pins, ja que la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és la seva principal font d’aliment. Generalment, no ocupa espais per sobre dels 400 metres d’altitud.
- Pel que fa a ambients antròpics, prefereix cultius de secà ben conservats amb vegetació llenyosa, com vinya o altres fruiters de secà. Per últim, al sud-est peninsular ha començat a colonitzar ambients urbans i periurbans des de fa una dècada.
Distribució
- Tot i que durant el període 1999 – 2002 de treball de camp del segon Atles d’ocells nidificants de Catalunya l’espècie gaudia d’una distribució contínua, actualment, presenta una clara fragmentació entre els nuclis costaners, que ja no ocupen tot el litoral català, i el nucli de la plana de Lleida. Malgrat tot, s’observen nous punts de cria a les comarques de les Terres de l’Ebre.
- Per altra banda, un dels principals factors que provoquen canvis dràstics en la seva distribució és el cicle de parasitisme. Quan la majoria de garses i/o cornelles negres descobreix els ous del cucut reial, aquest ha de canviar de població hoste, ja que pel contrari, el parasitisme no tindria èxit. Aquest fet podria explicar la fragmentació que ha patit a Catalunya els darrers 20 anys i la colonització de nous punts de cria a les Terres de l’Ebre.
- A la resta de la península Ibèrica gaudeix d’una distribució contínua, tot i que s’empetiteixen les àrees dels nuclis de cria. Malgrat tot, no ha de significar forçosament una tendència regressiva, pot ser conseqüència del cicle de parasitisme.
- Espècie estival a Catalunya i hivernant de la zona del Sahel, nord del Sàhara i sud de la península Ibèrica. Ocasionalment, s’han trobat individus durant l’hivern a Catalunya, però s’han considerat migradors primerencs.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.