Fa poc vaig llegir una paradoxa que se li atribueix al Dalai Lama. Us la transcric i us asseguro que és una cosa sobre la qual val la pena reflexionar. Diu així: “No entenc a l’home; perd la seva salut per a guanyar diners, després perd diners per a recuperar la seva salut i per pensar ansiosament en el futur, no gaudeix el present. Pel qual no viu ni el present, ni el futur. I viu com si no hagués de morir mai… I mor com si mai hagués viscut“. Certament dona molt a reflexionar.
Personalment i havent estat a prop de la mort dues vegades en aquests dos últims anys us puc assegurar que, de tant en tant, val la pena detenir-nos a reflexionar sobre la vida que estem vivint i fer una valoració. Potser descobrireu que val la pena canviar alguns aspectes. Un dia parlava amb un pare i em deia que treballava molt perquè als seus fills no els faltés de res, però que no els podia veure molt a causa de la feina. La reflexió va arribar al fet que potser els seus fills necessitaven més la presència del seu pare i no tantes coses materials. Pel qual val la pena buscar sempre un equilibri per a no entrar sense adonar-nos-en en paradoxes vitals. Molts paranys en la vida pels quals passem sense adonar-nos-en. Que no ens passi el que ja va dir el poeta Jean de La Fontaine: “Sovint trobem el nostre destí pels camins que prenem per a evitar-lo”
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.