Dona curs a les teves mans i escriu. Les penes i les preocupacions t’ofeguen, escriu sobre elles, escriu, sobre la teva frustració, sobre els teus sentiments i no deixis d’escriure. Escriure-ho t’ajuda a treure-ho de dins, t’ajuda a verbalitzar-ho. T’ajuda a esplaiar-te. Després crema-ho o guarda-ho perquè amb el temps puguis comprovar com et vas sentir en el seu moment.
Escriure, per ximple que sembli, és sanador, i és igual si escrius bé o no, amb faltes o sense, si és bonic o no. Tu només escriu i treu tot el dolent que tens dins, apunyala la fulla amb el bolígraf o tecleja frenèticament mentre t’esplaies escrivint. Quan escrivim, conversem amb nosaltres mateixos, ens alleugem i ens destensem. Aquesta tècnica és molt efectiva i sincerament, de gran ajuda. Prova-la i podràs comprovar com els medicaments no són els únics capaços d’alleujar els problemes.
No té per què tenir coherència, ni exactitud. Només importa que t’ajudi a treure el que tens dins. Importa que notis que et treus un pes de damunt i com més millor. Dirigeix el teu camí i les teves frustracions cap al paper, omple’l de paraules que surten del teu pit, del teu estómac, del lloc on neixen les teves emocions i treu-ho tot. Vull deixar-vos unes frases perquè us animin: “Per a mi, el plaer més gran de l’escriptura no és el tema que es tracti, sinó la música que fan les paraules. Truman Capote”. “Escriure és la manera més profunda de llegir la vida. Francisco Umbral”.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.