Qui segueix la LEB Or i, en especial al BC Andorra, sabrà que el partit d’avui dissabte a la pista del Burgos es presentava més que difícil. Es tracta d’un conjunt que, a cop de talonari, ha incorporat bons jugadors i, això, s’està traduint en una gran millora a la classificació. EL matx entre castellans i andorrans no ha arrencat bé per als interessos visitants. El Burgos ha començat fort i, com ja ha fet sovint el conjunt de Natxo Lezcano en els primers compassos dels encontres, anava a remolc, per darrera en el marcador. La fi del primer quart ho demostra. 19 a 14 per als locals i la diferència no ha estat més gran gràcies a que Tobias Borg mantenia vius als del Principat.
El segon quart ha tingut de tot. Llàstima que no ha acabat com el que s’ha vist en els primers minuts d’aquest període. El BC Andorra ha reaccionat i, amb l’afegit que el Burgos ja no es mostrava tan efectiu, ha aconseguit avançar-se en el lluminós. Això sí, amb avantatges mínims. Semblava que els “Tamarros” podien, per fi, controlar el partit. Però, no! En el tram final del segon quart, els de Castella i Lleó han recuperat la punteria per a anar al descans amb un coixí que s’explica també per una davallada d’efectivitat dels tricolors. Els primers 20 minuts de Maric és per a fer-s’ho mirar. Sort que Tobias Borg, Rafa Luz i Dos Anjos tiraven del carro, perquè, sinó, s’estaria parlant de drama. D’haver remuntat (26 a 29) s’ha marxat als vestidors amb un 44 a 38, 6 punts avall.
Tot és opinable, però, aquest dissabte, també s’ha notat l’absència de l’elèctric (i lesionat) Micah Speight. Segur que hagués pogut aportar coses positives damunt del parquet. Tot sigui dit, el BC Andorra no ha tingut massa sort amb les baixes durant tota la temporada en no poder gaudir, l’entrenador, de tota la seva plantilla al complet.
I, començava el tercer quart en un pavelló hostil, amb una afició burgalesa entregada i que, com els tricolors, busca retornar a l’ACB. La veritat és que el joc s’ha iniciat força igualat, fins i tot, amb l’aproximació del BC Andorra que s’avançava 56 a 57. També mereix un comentari el col·lectiu arbitral, força casolà. Tan casolà com aquell embotit que servien antany a Cal Caborreu, a Bescaran. Malgrat els col·legiats, que insistien amb el xiulet fàcil a favor del Burgos, els de Lezcano no afluixaven, assolint diferències com el 59 a 65 al seu favor. A la vegada, els jugadors del Principat, també es carregaven de personals, especialment els homes més importants. Les adversitats, no obstant, no han impedit que acabés el tercer quart amb un 65 a 73 a favor.
El darrer quart ho havia de decidir tot. Només de sortida el BC Andorra situava el marcador en un 65 a 77 (+12), màxima diferència. Això obligava a l’entrenador local a demanar temps mort. Les instruccions del tècnic no han donat els seus fruïts perquè els tricolors seguien inspirats fins al punt que han marxat del seu rival ja a molta distància. En aquest moment, els nervis i la precipitació s’han apoderat del Burgos, la qual cosa, ha estat aprofitada pels andorrans que s’han enlairat con un coet. Borg, Andric (MVP), Luz, Dos Anjos… Aquests són alguns dels noms propis d’una victòria que, per al BC Andorra, significa donar un cop de puny damunt la taula i presentar (si no ho havia fet ja) les seves credencials per a l’ascens. Un marcador final de 73 a 85 (+22) -tot i les dificultats inicials- segella un triomf de prestigi. I, també, permet conservar el liderat.