Tots som conscients del que és l’enuig perquè tots ho hem sentit més d’alguna vegada. Quan alguna cosa ens molesta sentim una mena de fúria que ens envaeix, ja sigui d’una forma passatgera, fugaç o total. L’enuig, igual que la tristesa o l’alegria, és una emoció. Una emoció totalment normal en els éssers humans i que també és saludable. És natural en les persones quan alguna cosa ens molesta o ens influeix sense ser veritat o no ens agrada.
Tot i això, deixa de ser normal quan perdem el control sobre aquest enuig. Pot ser destructiu, envejós, gelós i ocasionar molts problemes en tots els aspectes de la vida: a la feina del dia a dia, en les relacions personals i en la nostra qualitat de vida. Per tant, l’enuig s’expressa habitualment amb una alta activació del sistema nerviós.
El meu enuig personal és d’una forma involuntària, inconscient i automàtica, que em surt dins meu, per mentides que m’afectin, etc. Això em produeix que la meva conducta i els meus pensaments em poden portar conseqüències negatives. L’emoció de l’enuig és destructiu, amb conductes agressives que poden posar en risc, la innocència de la pròpia persona.
Més d’una vegada he vist gent enfadada per qüestió de terceres persones. Hi ha qui només toca el clàxon. Altres, reaccionen insultant i fins i tot baixant del cotxe per a amenaçar l’altra persona. No controlar la nostra ira pot provocar que ens trobem amb baralles, i acabar amb danys físics, però també emocionals i psicològics.
La relaxació, canviar la manera de pensar, etc. en poden ser un antídot. Pots fer una passejada o fer qualsevol activitat que et relaxi i t’evadeixi d’allò que t’ha provocat aquesta agressivitat.
Moltes vegades perdem la manca de calma per això, crec que seria important que aprenguem a gestionar aquesta part de nosaltres en qualsevol possible enuig. Oblidar-nos dels retrets i triar una manera positiva de comunicar-nos amb la part contrària, si aquesta altra persona ho desitja, la qual t’ha fet enfadar.
D’aquesta manera, crec, que ens sentirem molt millor i hauríem d’aprendre, tothom, a comunicar-nos verbalment de forma sana i madura. Sense haver d’enfadar-se els uns amb els altres.