La Federació Europea de Fabricants de Cartró Ondulat (FEFCO) ha publicat tres estudis que conclouen i demostren científicament que l’ús generalitzat d’envasos reutilitzables de plàstic té un impacte climàtic més gran que l’ús d’envasos de cartró ondulat reciclable.
Els estudis, realitzats per Ramboll (Consultora independent danesa fundada el 1945) i el VTT (Institut de Recerca Tècnica pertanyent a l’estat finlandès), han avaluat l’impacte dels embalatges de cartró ondulat reciclable en comparació dels envasos reutilitzables de plàstic i han arribat a conclusions molt significatives.
Anàlisi de cicle de vida de les dues opcions
En primer lloc, es va comparar l’anàlisi de cicle de vida de les dues opcions, caixes de cartró ondulat davant de reutilitzables de plàstic, així com el seu impacte mediambiental en el transport de productes frescos a distàncies mitges a Europa. Les dades mostren que el sistema de cartró ondulat és més beneficiós en 10 de les 15 categories d’impacte ambiental analitzades.
Incloent-hi el canvi climàtic, on l’impacte de la caixa de cartró ondulat és un 28% menor que el del plàstic reutilitzable, i l’ús total de recursos, inclosos els fòssils, els minerals i els metalls. Segons aquesta anàlisi, les caixes reutilitzables de plàstic haurien d’assolir un mínim de 63 rotacions per a superar les de cartró ondulat a la categoria de canvi climàtic. Tot i això, segons l’Anàlisi del cicle de vida (LCA), la taxa mitjana de reutilització de les caixes de plàstic és de només 24 usos, per sota d’aquest punt d’equilibri.
Comparant solucions
Pel que fa a l’anàlisi de la cadena logística del comerç electrònic, comparant solucions de cartró ondulat reciclable amb les de plàstic reutilitzable, l’estudi identifica 51 etapes o punts conflictius en el cicle de vida útil dels embalatges en què concentren el seu impacte mediambiental a la cadena de subministrament. FEFCO identifica els tres de més repercussió:
El primer i més important és el nombre real d’usos de les solucions reutilitzables perquè no hi ha dades oficials de la UE i les disponibles no són sempre reals.
El segon que cal tenir en compte serien els paràmetres logístics (per exemple, l’emmagatzematge, les distàncies de transport, la capacitat de càrrega, la classificació). Per tant, les distàncies de transport tenen el major impacte, sobretot a les emissions i influeixen en el cicle de vida útil del producte.
I, per últim, hi ha el percentatge de material reciclat usat en la producció dels envasos. La informació en aquest aspecte per als reutilitzables és limitada, mentre que se sap que els envasos de cartró contenen de mitjana fins a un 89% de material reciclat.
Solucions adaptades i específiques per a cada necessitat
Finalment, els resultats del document tècnic elaborat per VTT que ofereix una visió crítica del reciclatge i la reutilització dels envasos a l’economia circular europea, recomanen evitar els enfocaments «generalistes». Centrar-se a analitzar cas per cas, i millorar la jerarquia de residus basant-se en el cicle de vida útil.
La preferència pels embalatges reutilitzables, en lloc dels reciclables, és un enfocament estret de mires. Les propostes legislatives han de garantir que tots els embalatges llançats al mercat de la UE estiguin “adaptats a cada ús”. Que siguin respectuosos amb el medi ambient, compleixin la seva funció i evitin generar residus innecessaris, que és l’objectiu fonamental dels legisladors, conclou Eleni Despotou, directora general de FEFCO.
En aquest sentit, cal destacar que les polítiques exigents de la UE han de donar suport a la indústria en la transició ecològica pel que fa al paper que els embalatges tenen en l’economia circular i en el seu disseny per a ser reciclats o reutilitzats.
Per a aconseguir una revisió realista d’aquesta legislació, els objectius i les mesures que s’estableixin s’han de basar en proves científiques. Unes proves que garanteixin que l’elecció de cada envàs sigui la més adequada per a protegir el producte i el medi ambient en cada cas.
És essencial tenir en compte la funcionalitat, la sostenibilitat i la seva eficiència general des del punt de vista del cicle de vida útil.