Cada any a tot el món milers d’animals de les més diverses espècies com visons, guineus, conills i un llarg etc., són criats (moltes vegades en condicions d’amuntegament, maltractament i desnutrició) per acabar escorxats i sortir al sector de la pelleteria , que fabrica abrics, sabates, bosses, jaquetes, accessoris, de moda, colls o pompons per a gorres.
Fa uns anys a Dinamarca, un país que no arriba als 6 milions d’habitants va sortir a la llum que cada any uns 19 milions de visons eren criats i sacrificats per servir la indústria de les pells, una dada que va deixar en evidència que aquest és un problema de magnituds enormes i una absència total d’ètica i de sostenibilitat.
Per part seva, hi ha infinitat d’organitzacions que lluiten a tot el món per acabar amb aquestes pràctiques innecessàries i inhumanes, mitjançant les quals els luxes d’una espècie depenen del patiment d’altres. I ja ho han aconseguit a molts països com Àustria, Sèrbia, Luxemburg, Txèquia, part de Bèlgica (Valònia i Brussel·les), Suïssa, Regne Unit, Croàcia i Macedònia on criar animals per la seva pell està terminantment prohibit.
Pel seu benestar
La multinacional francesa Kering, casa matriu de diverses de les més importants marques de luxe com Gucci, Yves Saint Laurent, Balenciaga i Bottega Veneta entre d’altres, va decidir l’any passat que a partir de la temporada d’hivern 2022, cap de les cases de moda empraria pells d’animals a les seves col·leccions.
Mentrestant, a la resta de la indústria la majoria de les grans marques han apostat per allunyar la crueltat animal de la moda i han renunciat també a fer servir pells en els seus models. També diuen que els seus dissenys s’adaptaran cada cop més als principis bàsics de la sostenibilitat.
La decisió de Kering va ser vista com una mica més que una simple decisió ètica, ja que per a molts dels integrants d’aquesta indústria, aquest és un missatge a altres companyies i al món sencer, per canviar la idea obsoleta que luxe i pell han d’anar de la mà i apostar per la innovació dins de la compassió, passant-se decididament al bàndol del benestar animal. Només falta que França com a nació s’uneixi a la iniciativa.
La COVID 19 també va influir
D’altra banda, creix a nivell mundial la pressió per deixar d’usar pells, no només a causa d’una consciència més gran dels consumidors i del canvi de conceptualització ètica, sinó també a un factor més pràctic: els riscos per a la salut associats amb la seva producció i la possibilitat que els criadors siguin focus de zoonosi.
Les granges de pells han estat fonts confirmades de propagació de COVID-19 en animals, que alhora han contagiat moltíssims humans, cosa que, sens dubte, va tenir un paper important en els esdeveniments que condueixen a l’abandonament d’aquestes pràctiques. De fet, aquesta és la principal raó esgrimida a Itàlia per acabar amb els vivers i la pelleteria.
Durant la reunió del Comitè de Pressupost del Senat italià es va prendre una històrica decisió que encara ha de ser ratificada pel parlament: la de prohibir les granges pelleteres a tot el seu territori. A la resta d’Europa: França està liquidant una normativa similar, Irlanda i Polònia treballen en una nova legislació i a Espanya encara hi ha 32 granges i cap canvi en els plans.