Nougrapats, l’empresa social d’inserció laboral impulsada per Càritas d’Urgell, ha tramitat més de 50 contractes laborals d’inserció des que es va crear el projecte, l’any 2015. Molts dels sol·licitants que hi han passat han aconseguit posteriorment feina fixa en empreses convencionals de la ciutat o del territori, un fet que des de l’entitat diocesana consideren com “un motiu de satisfacció”.
Actualment el Grup Grapats consta de dues línies d’actuació. D’una banda, Nougrapats, que fomenta la inserció de persones amb risc d’exclusió social, perquè puguin acabar treballant en activitats econòmiques ordinàries. I de l’altra, el Centre Especial de Treball (CET), per a persones amb discapacitat, que compta amb el reconeixement de la Generalitat.
Aquesta divisió ha motivat un replantejament, per tal de garantir que sigui sostenible econòmicament. L’any passat, l’entitat del Bisbat d’Urgell hi va invertir vora 60.000 euros per fer-ho possible. Aquestes i d’altres dades del funcionament actual de Càritas d’Urgell les ha donat a conèixer aquest dijous el seu director voluntari, Josep Casanova, en una entrevista a RàdioSeu.
Previsió d’un vehicle sostenible per a missatgeria local
Actualment, tant Nougrapats com el CET tenen de mitjana 8 treballadors cadascun de manera habitual. Com a novetat, al final d’aquest mes preveuen incorporar un vehicle de tres rodes, amb motor elèctric, per a “missatgeria sostenible” a escala local (last mile) i amb el mínim impacte ecològic.
A l’entrevista, Casanova ha parlat de la Memòria 2020, un any que va estar marcat completament per la pandèmia i en què el canvi més impactant va ser el fort augment de peticions d’ajut econòmic per situacions d’emergència. Un increment de sol·licituds que van xifrar en un 60%, atès que l’estat d’alarma va fer que moltes famílies i particulars patissin de cop una reducció molt notable dels seus ingressos.
La resposta urgent, davant la qual es va deixar de banda temporalment d’altres programes habituals, va permetre solucionar de manera àgil moltes situacions d’urgència i arribar a moltes llars de la diòcesi. Concretament, van atendre 1.109 llars, cosa que va beneficiar 2.583 persones, i l’import total que hi van destinar va ser de prop de 295.000 euros. En aquest sentit, Josep Casanova ha agraït “la gran resposta” que van rebre en aquell moment a la campanya de donants que van impulsar, ja que van rebre tant petites quantitats de molta gent com grans aportacions d’empreses. Al final del 2020, després de la situació de més urgència, ja es va introduir d’altres tipus d’ajudes.
Pel que fa a la situació actual, tot i que encara no es disposa de dades concretes d’enguany, el director diocesà ha avançat que constaten que la quantitat de peticions d’urgència ja s’ha reduït notablement, gràcies a la recuperació gradual de l’activitat econòmica. Tot i això, augmenten les consultes sobre problemes de pagament de l’habitatge. En aquest sentit, l’any passat, a banda dels aliments, moltes de les peticions ja eren per poder pagar el lloguer o els subministraments bàsics. Per això, Casanova conclou que “hi ha una problemàtica social sense resoldre”, que en el cas de Barcelona ja arriba a extrems insospitats, però que a la Seu també detecten problemes. Per això, considera que les administracions han de treballar per augmentar l’oferta d’habitatge social.
Demanen més agilitat en els tràmits administratius
També pel que fa al paper de les institucions, el responsable local de Càritas lamenta que la burocràcia cada cop és més complicada per als projectes d’inserció social, i avisa que “si l’administració no ho valora, ho posa més difícil”. Per això, demana que se’ls faciliti més els tràmits, tenint en compte que fan una activitat sense ànim de lucre i amb l’objectiu d’afavorir la inserció laboral.
En la mateixa línia, Casanova creu que l’Ingrés Mínim Vital -que s’impulsa en l’àmbit estatal- i la Renda Garantida Universal, a Catalunya, “resoldrien força situacions d’emergència” i restarien pressió a entitats com Càritas, però apunta que el problema és que la tramitació legislativa és feixuga (la l’IMV, detalla, “va molt a poc a poc”) i que, a més, cada cop més hi ha tràmits que només es poden fer per internet. Això, recorda, perjudica molta gent que, tot i tenir mòbil o ordinador, no tenen els coneixements suficients per poder fer correctament aquests tràmits, fins a tot entre gent amb uns coneixements tecnològics mitjans.
Tornant a l’activitat actual de Nougrapats, en aquest balanç s’ha remarcat que aquesta empresa social aposta per “activitats que no perjudiquin empreses ja existents” i que es basi en la “sostenibilitat ecològica“. Així, treballen amb una xarxa de 90 contenidors de recollida de roba (residu tèxtil), dues botigues de roba (a la Seu i a Balaguer) i una botiga d’objectes de segona mà a la Seu. El servei de mudances, indica, cada cop té més demanda i serveix per aprofitar els vehicles que tenen. Pel que fa a la bugaderia, no treballa amb particulars sinó, bàsicament, amb hostaleria, restauració i empreses industrials, ja que té un funcionament “semiindustrial”.
Inversió de 334.000 euros l’any 2020 a la Seu
Més enllà del suport econòmic, la memòria també destaca que durant la pandèmia han fet més de 1.000 trucades d’acompanyament a gent gran o persones soles, van fer més de 12.000 fotocòpies per ajudar escolars mantenir les activitats a escoles de la Seu i Balaguer, van rentar més de 10.000 mascaretes i van facilitar llençols de segona mà a la Regió Sanitària de Lleida per habilitar un hospital de campanya.
Específicament, a la Seu, 2020 Càritas hi va invertir 334.000 euros. A més, disposen d’un pis d’acollida transitòria que “permet pal·liar situacions puntuals”.