L’Alt Pirineu i Aran és la regió on l’Església ha inscrit més propietats al seu nou les darreres dècades, segons un informe que ha publicat la Generalitat i que abasta el període entre els anys 1946 i 2015. En total, segons el Govern, la institució religiosa ha immatriculat un total de 3.772 immobles al conjunt de Catalunya, sense cap títol que n’acredités la propietat.
El document destaca que el Pallars Sobirà (amb un 11,2% del total), l’Alt Urgell (7,9%), el Pallars Jussà (7,7%) i la Cerdanya (5%) són de les comarques on s’ha produït més aquest fenomen. Entre les quatre sumen més del 30% del total. Tanmateix, el municipi pirinenc on s’hi ha localitzat més casos és la capital de l’Alta Ribagorça, el Pont de Suert, amb 82. L’executiu ha anunciat que crearà una oficina de mediació perquè les parts seguin a negociar, però en la majoria de casos els afectats que ho han denunciat diuen que no hi ha res a parlar perquè és “una il·legalitat i un robatori”. L’Església va dur a terme les immatriculacions emparada per una llei franquista que, tot i provenir de la dictadura, va estar en vigor fins al 2015 i li permetia actuar com a notari.
La majoria d’immatruculacions són de construccions dedicades al culte (50 %), com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris. També hi ha, però, terrenys (41%), la majoria rústics, i edificis com ara rectories, garatges o palaus (9%).
Valoració de Joan-Enric Vives
El Bisbat d’Urgell ha emès aquest dijous mateix un comunicat en el qual l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, nega que l’Església hagi fet “apropiacions indegudes de cap propietat”. Vives fins i tot considera “molt injust” que s’acusi l’Església d’això i ha assegurat que, quan al segle XIX es va crear el Registre de la Propietat, es va “prohibir” a la institució catòlica posar al seu nom els edificis i terrenys que “tothom sabia i respectava” que eren seus, com ara construccions de culte entre les quals esmenta “la mateixa Catedral d’Urgell”.
L’arquebisbe opina que en aquests casos no es pot parlar d’immatriculacions sinó de “matriculacions”, perquè “vol dir que a un propietari se li atribueix per primera vegada un terreny”, sense entrar a valorar les moltes denúncies presentades per propietaris dels terrenys on hi ha aquests immobles. Vives ha admès que hi pot haver “alguna llinda” en litigi i ha dit que procuraran que aquests conflictes es resoldran “bé”, però descarta que calguin més negociacions perquè considera que “el que s’ha fet, s’ha fet bé”. Finalment, el comunicat del Bisbat afirma que l’Església “ha treballat molt pel patrimoni i pels edificis” i que “els ha mantingut durant molts segles, els ha mantingut bé i ha posat els seus treballs, les seves obres d’art i els seus llocs a un ús participatiu públic”.