El copríncep episcopal, Joan Enric Vives, ha fet una crida a l’esperança, la solidaritat i la unitat per sortir de la crisi sanitària i social provocada per la pandèmia de la Covid-19.
En el discurs de la recepció de Nadal, Vives ha destacat la importància de mantenir les relacions exteriors sense perdre la identitat andorrana. També ha recordat els grans reptes, com l’acord d’associació amb la Unió Europea, l’acollida d’emigrants i refugiats i la lluita contra el canvi climàtic.
A continuació es reprodueix el discurs íntegre del copríncep episcopal.
Bon Nadal a tots!
1.- Permeteu-me que en començar aquest parlament repeteixi el que l’any passat us deia. Les restriccions de la pandèmia que s’allarga tant i ens angoixa, fan que hàgim hagut de reduir molt l’assistència a aquesta Recepció, i per aquesta raó som pocs i només els qui presencialment poden estar presents al Palau episcopal. Amb tot, avui el Palau del Bisbe a La Seu s’eixampla i engrandeix per deixar-hi entrar, a través dels mitjans de comunicació, tots els Andorrans i Andorranes, les Institucions diverses que sostenen i enriqueixen la societat andorrana viva i plural. Gràcies per venir; sigueu-hi tots benvinguts. Aquesta casa és casa vostra, la casa de tots els andorrans,
Un altre any ens toca conviure amb la pandèmia del Coronavirus, i amb noves variants més expansives. Aquestes festes hem de tenir presents tants malalts i confinats, el personal sanitari molt estressat. I en concret revivim l’absència de tantes persones estimades que avui no ens poden acompanyar, perquè ja no hi són, i descansen en el Senyor. A tots ells els adrecem una pregària i un record molt especial, amb la confiança de tornar-nos a retrobar algun dia i abraçar-nos novament en la festa eterna que Jesús, naixent a Betlem, ens vingué a portar.
Avui la humanitat continua immersa en la lluita contra els efectes d’aquesta devastadora pandèmia que ens recorda l’obligació de vetllar els uns pels altres i, en particular, pels més desafavorits. I no podem defallir.
Precisament aquests dies, el jove libanès Michael Haddad, atleta professional paralitzat des del sis anys, a causa d’un greu accident, i que és ambaixador de bona voluntat de les Nacions Unides per als assumptes mediambientals havent lluitat molt, farà senderisme i esquiarà 10 quilòmetres al Pol Nord per conscienciar sobre el canvi climàtic, i també caminarà, farà senderisme i esquiarà 10 quilòmetres al Pol Nord per conscienciar sobre el canvi climàtic dipositarà en el búnquer del “Banc Mundial de Llavors” d’Svalbard (Noruega), on es guarden les llavors de tot el món, ell hi dipositarà, com una llavor
d’esperança, un llibre del Papa Francesc titulat “Per què teniu por?, ¿encara no teniu fe?”, que conté el compendi de les paraules més significatives pronunciades pel Papa Francesc durant l’emergència sanitària que assolà el món en plena expansió de la pandèmia. ¿O és que no cal sembrar llavors d’esperança, per superar els desafiaments més grans del món?.
Més enllà de tots els límits, hem de continuar avançant i treballant amb renovada confiança per consolidar una cadena de solidaritat que impedeixi deixar ningú enrere. Solidaritat envers els emigrants, solidaritat envers els pobres, solidaritat envers els que no volem mirar a la cara.
Cadascú des de les seves possibilitats, científics, sanitaris, polítics, sacerdots i agents pastorals, però també docents, cossos de seguretat, treballadors del comerç i de la construcció, del transport, l’alimentació i la restauració, del món de la cultura i l’oci, de la comunicació i de tots els sectors socioeconòmics ens hem d’implicar i sumar esforços per sortir més units i més forts de la crisi sociosanitària. Entre tots ens en sortirem. Déu ens hi ajudarà!
L’Església, experta en humanitat, celebra aquests dies l’alegria del compliment de les promeses de Déu en Jesús, el seu enviat, que ens atreu a un amor sempre més gran.
Fa 2021 anys que s’esdevingué el Naixement de Jesús a Betlem de Judà. I el món cristià celebrem el Nadal i continuem aquesta joiosa i feliç tradició en el moment que el sol reneix, va allargant els seus passos. La Llum reneix i ens il·lumina. Al llarg de la història hi ha hagut moment tràgics i durs, però sense defallir per les innombrables dificultats que sempre han acompanyat la humanitat en el trànsit de la història durant aquests XXI segles de marxa. Hem de continuar, com el món continua, i amb la convicció, amb l’esperança, que podem superar-ho que vencerem, gràcies a l’ajut de Déu i al treball de moltes persones de bona voluntat.
També Andorra, fidel a les seves tradicions i fent costat als seus Coprínceps, s’aplega aquests dies per celebrar aquestes festes entranyables i el nou any 2022, perquè serveixin per continuar avançant en tants projectes i necessitats de nostre País: les negociacions de l’Acord d’Associació amb Europa; la integració dels nouvinguts a Andorra; l’acollida d’emigrants i refugiats; l’ajut als països en vies de desenvolupament, dintre de les nostres possibilitats; la col·laboració especialment estreta amb els nostres veïns, França i Espanya, dels quals hem rebut ajuda durant la pandèmia; la preocupació solidària amb tants altres països com es posà de manifest a la Cimera Iberoamericana i a Glasgow pel medi ambient; la salvaguarda de l’ordre i la pau que ha caracteritzat sempre la nostra història; i el reforçament, en definitiva, de les relacions exteriors, sense perdre la nostra identitat com a Poble.
En aquest punt voldria fer un esment especial, acompanyat del meu agraïment més personal, pel treball que han dut a terme totes les Autoritats i el sector públic en concret, per complir amb els compromisos que Andorra ha viscut en aquest any, i que, gràcies a la col·laboració de tots, s’han pogut realitzar en circumstàncies difícils. Em refereixo principalment a l’èxit dels treballs per la celebració de la XXVIIª Cimera Iberoamericana a Andorra, culminats amb la trobada de Caps d’Estat i de Govern dels dies 20 i 21 d’abril. i també, a la celebració de la XIIIª Trobada Empresarial Iberoamericana dels dies 19 i 20 d’abril. Probablement, mai Andorra no havia tingut una projecció internacional tan reconeguda i reeixida.
I també em plau remarcar l’èxit de la primera visita oficial a Andorra d’un cap d’Estat del Regne d’Espanya, el Rei Felip VI i la seva esposa la Reina Letizia, els dies 25 i 26 de març. L’any 2021 que ara s’acaba ha marcat un salt molt important per a la presència i l’aportació d’Andorra en el marc de les relacions internacionals amb països amics i coresponsables de la pau i la cooperació fraterna en el món. Valorem-ho adequadament.
Potser enguany hem pogut demostrar, millor que mai, el gran capital humà de què gaudeix el nostre Principat, sobretot pel gran esforç de tota la societat andorrana per continuar avançant enmig de les actuals dures circumstàncies. Malgrat la globalització i les dificultats per obtenir els ajuts internacionals, com per exemple l’accés a les vacunes o a nous recursos de finançament, Andorra ha tirat endavant amb pas ferm i decidit. Gràcies a tots els andorrans i andorranes que ho estan fent possible.
Benvolguts tots i totes, ara no ens podem aturar.
Tenim sobrats motius per confiar que podrem construir un futur per a Andorra en què la pau, l’estabilitat i el creixement econòmic però també la persistència en els nostres valors espirituals i culturals, en el progrés i manteniment d’un humanisme integral, sigui una garantia per a les generacions futures.
El Papa Francesc en el seu Missatge per la Jornada Mundial de la Pau del 1er. de gener de 2022, que adreça de forma personal als Caps d’Estat de tot el món, insisteix en el fet que «dialogar vol dir escoltar-se, confrontar-se, posar-se d’acord i caminar junts. I a més, que «fomentar tot això entre les generacions significa llaurar la dura i estèril terra del conflicte i l’exclusió, per cultivar-hi les llavors d’una pau duradora i compartida. Al mateix temps, el Pontífex recorda en el seu Missatge com la instrucció i l’educació són “les bases d’una societat cohesionada, civil, capaç de generar esperança, riquesa i progrés”, apuntant, a més, al treball decent com un factor indispensable per construir i mantenir la pau. Ell ens proposa el diàleg entre les generacions, com a base per a la realització de projectes compartits. En segon lloc, l’educació com a factor de llibertat, responsabilitat i desenvolupament. I finalment, el treball per una plena realització de la dignitat humana. Aquests tres elements són essencials per a
“la gestació d’un pacte social”, sense el qual qualsevol projecte de pau és insubstancial.
Unint-me als precs del Papa, també perquè tot el món i totes les Diòcesis de l’Església acollim els refugiats amb responsabilitat els qui necessiten de nosaltres, amb un cor que mira als ulls de les persones, sense desentendre’ns de la destinació de cada emigrant i refugiat, incidint en les causes i els motius que bloquegen el seu futur digne, i cercant solucions estables i justes que promoguin una legislació i mitjans econòmics centrats en processos d’emigració ordenats i en vies concretes d’acollida i hospitalitat que els permetin fer viable el seu projecte de vida.
Per tot això, prego Déu perquè la llum del Nadal arribi a totes les vostres llars, a totes les vostres famílies, amics i coneguts; a totes les institucions i a tots els ciutadans del nostre País. Que, amb renovada esperança, continuem avançant plegats, ben units, i ben forts. I que Déu beneeixi el Principat d’Andorra.
Bon Nadal, i Visca Andorra!
