El meu fill és hiperactiu

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

Comença el col·legi i és molt habitual que escoltem que les aules estan plenes de nens hiperactius, Abans es deia que els nens hiperactius eren nens moguts, gamberros, difícils. Se’ls lligava a les cadires i se’ls perseguia.

Però ara els professors es queixen més de problemes dins de l’aula i que cada vegada hi ha més nens a cada classe amb problemes d’atenció i d’hiperactivitat.

Les tasques llargues els són molt dificultoses, i és habitual que no acabin exàmens, que se saltin preguntes, signes o fins i tot que encara sabent-bé les respostes les donen a mitges per saltar-se la segona part d’una pregunta.

També és comú que siguin desorganitzats, que els seus treballs apareguin bruts, incomplets.

Aquests nens tenen molts problemes per esperar, el que els fa semblar maleducats; si volen alguna cosa, en lloc de demanar-ho, el que solen fer és agafar-ho. Aquesta impulsivitat els fa tenir molts problemes amb els iguals.

La impulsivitat es reflecteix també en un dèficit d’impuls, que fa que no valorin el risc, no són capaços de preveure les conseqüències dels seus actes per la qual cosa es posen en perill i tenen més accidents que altres nens de la seva edat.

A l’aula els costa molt esperar torn i seguir instruccions, de manera que l’aprenentatge els costa moltíssim.

Actualment aquest trastorn és dels més consultats a pediatres, neuròlegs i psicòlegs.

Habitualment el diagnòstic no és exclusiu de psicòleg, sinó que es realitza en col·laboració amb un neuròleg infantil o un neuropediatra (tracta el sistema nerviós).

No només ens interessa conèixer la intel·ligència de l’infant, que tindrà molt a veure amb un bon pronòstic del trastorn. Per aquest motiu ens donarà la prova de comprensió verbal, memòria de treball i velocitat de processament, ens permeti conèixer els punts forts de l’infant per aprofitar-los, així com els seus desavantatges, que haurem de compensar, tot això de cara a un posterior treball a la consulta , una mesura més global del TDAH.

Amb els resultats de les proves se’ls dona una breu indicació, explicant als pares, amb tot el detall que ells requereixen, quins són els punts forts i els febles de l’infant i com l’afecta tot això. Els orientaran si els resultats ens indiquen la conveniència de visitar al neuròleg o neuropediatra.

En el cas de considerar-ho oportú, i només si el nen ho necessita, han d’establir un pla de tractament i de suport per a aquelles àrees en les que requereixi millorar.

TOTES LES NOTÍCIES