Viu la vida: Cada vegada més ancians moren sols i abandonats

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

Què és la vellesa? De vegades es parla d’ella com de la tardor de la vida, amb les estacions de l’any i la successió dels cicles de la natura. Només cal observar al llarg de l’any els canvis de paisatge a la muntanya i a la plana, als prats, a les valls i als boscos, als arbres i a les plantes. Hi ha una gran semblança entre els bioritmes de l’home i els cicles de la natura, de la qual ell mateix forma part.

Com comparar la vida amb els dits d’una mà, bé per demostrar que els dits no són més llargs d’un pam, bé per indicar que cada etapa de la vida, igual que cada dit, té una característica peculiar, i els dits representen els cinc esglaons sobre els quals l’home avança.

Per tant, així com la infància i la joventut són el període en el qual l’ésser humà està en formació, viu projectat cap al futur i, prenent consciència de les seves capacitats, embasta projectes per a l’edat adulta, també la vellesa té els seus avantatges, fa créixer la saviesa, dóna consells més madurs.

D’alguna manera, és l’època privilegiada d’aquella saviesa que generalment és fruit de l’experiència, perquè el temps és un gran mestre.

Cada dia envellim una mica, es tracta d’un procés natural, és el resultat d’una sèrie de canvis físics, psicològics, biològics, processos psicomotors, i funcionals que es presenten de manera única i diferent en cada individu. Aquest procés és irreversible i tendent a minvar les capacitats de tots els éssers vius, que a més es caracteritza per la pèrdua progressiva de la capacitat d’adaptació i reserva de l’organisme davant els canvis.

En una altra època, el respecte i cura a la gent gran era un acte recíproc. Reconec i agraeixo les atencions que vas tenir amb mi, i ara jo et procuro. En aquesta concepció, avui, els adults majors, són éssers marginats i vulnerables en la seva condició humana, situacions socials que deriven de la inseguretat social i econòmica a la qual s’enfronten, de manera que molts d’ells viuen en una constant lluita per integrar-se a la societat, i moltes vegades a les seves pròpies famílies. Així mateix, han estat considerats al seu torn com a persones menys productives i poc autosuficients, per la qual cosa sovint són víctimes de discriminació i maltractament a l’interior del seu entorn familiar.

La violència és una altra de les manifestacions de l’abandonament, que es materialitza a través de la negligència, abús o abandonament, el qual es defineix com l’acte injustificat de desemparament cap a un o diversos membres de la família amb els que hi ha obligacions que deriven de la disposició legal i que posen en perill la salut o la vida. S’abandona la persona quan se la deixa sense mitjans per subsistir o sense els auxilis o cures indispensables per mantenir-se en les condicions de salut i de vida que posseïa a l’hora de l’abandonament, quan aquella per si mateixa no pot subministrar o en condicions d’impossibilitat que li atorguin tercers.

Així mateix, l’abandonament es manifesta, ja sigui traslladant a la persona a un lloc diferent a el del seu hàbitat normal deixant-la sense la protecció adequada per subsistir, o bé retirant-li qui tingui el deure del lloc on es troba la víctima en el seu ambient habitual, abandonant en desemparament.

TOTES LES NOTÍCIES