Des de la meva perspectiva de dona, em sembla sorprenent que en ple segle XXI sigui necessari seguir commemorant la lluita de la dona per la seva participació, en igualtat amb l’home, en la societat i en el seu desenvolupament personal.

Però, desafortunadament, continua sent necessari i celebraré aquest dia 8 amb un sentiment agredolç. Agredolç perquè sento que encara queda molt per recórrer, que la maternitat i el desenvolupament professional encara no van de la mà, que la igualtat d’oportunitats entre homes i dones encara és una utopia fins i tot en països desenvolupats com Espanya i que moltes de les lleis i plans que anuncien són només el maquillatge polític d’una societat que encara es caracteritza per ser masclista.

¿Masclista? Sí. Em sorprèn que tan poca gent hagi assenyalat aquests últims anys que la crisi econòmica ha afectat el col·lectiu de les dones més que els homes. En situació de dificultat econòmica, s’opta majoritàriament per un model més tradicional en el si de les famílies: les dones retornen a les funcions que culturalment s’atribuïen a elles, és a dir, criar els fills i encarregar-se de les tasques de la llar. Sí, precisament aquestes mateixes que ens dificultaven la possibilitat d’aconseguir la tan anhelada independència econòmica i que constitueixen la base de la igualtat.

La meva conclusió és que objectivament, encara ens queda molt per recórrer i que no podem deixar assumptes tan importants en mans de tercers: és fonamental que totes i cadascuna prenguem consciència de la situació i de com podem aportar el nostre granet de sorra de forma activa. Que totes ens fem responsables de potenciar i d’educar en temes d’igualtat a través dels canals i mitjans de què disposem, sent un molt important l’educació en igualtat dels nostres propis fills. I que si en una entrevista de treball apareix el tema que “els teus fills es poden posar malalts i fer que no vinguis a la feina, siguem proactives a l’hora de declarar-li de difondre-ho. La igualtat no s’aconsegueix portant als fills a la feina.

S’aconsegueix pagant salaris justos a homes i dones per igual i repartint de manera efectiva i equitativa les tasques de la llar i criança entre home i dona.

Hi ha certes coses de les que només una dona es pot ocupar, com són l’embaràs i la lactància. Hem de donar suport amb mesures efectives perquè “conservar l’espècie” no es converteixi en una penalització. I per a això necessitem l’ajuda de govern, de les nostres pròpies parelles i per descomptat de les altres dones. Només d’aquesta manera, sumant granets de sorra, es crearà la muntanya.

HOMENATGE A TOTES LES DONES

En aquest dia de març al món les recordem,
unides i amb esforç ser reconegudes vam aconseguir.

Moltes no eren respectades, sempre les humiliaven,
se les desvaloritzava per la seva condició de dona.

Hem aconseguit ja molt, però falta per recórrer,
algunes pateixen violència no les tracten com un ésser.

No totes són felices no gaudeixen la igualtat.
Lluitem incansablement per a la nostra meta aconseguir!

Vam aconseguir un dia tenir molt ben merescut potser,
Però el dia de la dona que sigui per l’eternitat!