Les dues entitats, Unicef Andorra i Andorra Recerca i Innovació (AR+I), juntament amb el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), han presentat les noves dades de l’Observatori de la Infància al Principat. A finals de l’any 2012 es va posar en marxa la recerca i recopilació de dades per a elaborar uns indicadors de benestar infantil a Andorra, a iniciativa del Comitè Nacional d’UNICEF i finançat per la Fundació de la Banca Privada, prenent com a referència el Sistema d’Indicadors de Benestar Infantil d’Espanya.
Aquesta proposta inicial s’ha anat modificant en informes posteriors, de manera que s’han incorporat nous indicadors mentre que altres s’han eliminat o han canviat. Les principals dades i indicadors disponibles sobre la situació de la infància a Espanya es poden consultar al portal web Infancia en Datos.
Per a calcular aquests indicadors, des del Grup de Sociologia d’Andorra Recerca + Innovació s’han recopilat dades disponibles sobre la població infantil d’Andorra provinents de diverses fonts (dades d’organismes oficials, estadístiques de població, estadístiques d’educació, enquestes, etc.) o a partir d’estudis propis. En els casos que no s’han pogut obtenir els indicadors proposats, s’han substituït per altres dades que proporcionen informació sobre el mateix àmbit.
Actualment es disposa d’informació de 56 indicadors de benestar infantil, si bé en alguns casos les dades no s’han pogut actualitzar per manca d’informació recent. Durant aquest any s’han pogut actualitzar 22 d’aquests indicadors. En l’informe es descriuen i comenten aquests indicadors, que es complementen amb altres dades contextuals de la infància a Andorra per a donar una perspectiva més àmplia sobre la seva situació.
Tot i això, la realitat dels infants i adolescents del país no es pot mostrar de manera exhaustiva a partir d’aquestes dades. A part de la impossibilitat de poder analitzar en poques línies la complexitat de la situació de tots els infants que habiten al país i de les limitacions existents en l’anàlisi de qualsevol fenomen social, hi ha la dificultat afegida de la manca d’algunes dades o de la seva actualització.
En tot cas, l’objectiu del document és intentar entendre alguns elements que condicionen l’estat de la infància al país en relació amb els principals àmbits recollits en la Convenció sobre els Drets de l’Infant i en la Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents, a més d’obrir interrogants sobre alguns aspectes dels quals seria molt interessant obtenir més informació.
També cal fer referència al primer Pla Nacional de la Infància i l’adolescència (PNIA) d’Andorra, aprovat el mes de setembre del 2022 per la Comissió Nacional de la Infància i Adolescència (CNIA), que té la finalitat d’establir els objectius i les estratègies d’actuació en les polítiques destinades als infants i adolescents, garantint la coordinació de les actuacions realitzades en els diferents nivells d’intervenció.
El PNIA s’articula al voltant de quatre compromisos que es volen assolir en un termini de quatre anys: tots els infants i adolescents tenen garantit l’exercici dels seus drets, tots els infants i adolescents tenen les mateixes oportunitats de creixement i desenvolupament, tots els infants i adolescents estan protegits davant qualsevol situació de risc, i tots els infants i adolescents gaudeixen d’un entorn segur d’un temps de qualitat amb les seves famílies.
D’aquests quatre compromisos es desprenen dotze estratègies (difusió, mecanismes de participació, formació, hàbits saludables, educació, orientació professional, oci i lleure, prevenció, intervenció, atenció als infants en relació amb la justícia, solidaritat entre famílies i participació de les famílies), que es concreten en 42 accions.
Moltes de les de les estratègies i accions del PNIA estan relacionades amb els àmbits d’anàlisi d’aquest observatori, de manera que serà interessant seguir la seva implementació, que ha de servir per a millorar el benestar dels infants i adolescents d’Andorra en els propers anys.
Les recomanacions principals que es volen fer arribar en aquesta edició són, primer, la necessitat i el compromís de facilitar dades de tots els indicadors que s’inclouen en l’Observatori i tan actualitzades com sigui possible, segon, posada en marxa de polítiques públiques que facilitin la natalitat, tercer, reforçar l’atenció a les famílies monoparentals que són les llars que presenten un major percentatge de risc de pobresa, i quart, incrementar la inversió en salut mental.