Si tens un habitatge a Espanya que no és la teva residència principal ni està llogat, cada any has de satisfer a l’Agència Tributària espanyola un import equivalent al 2% del valor cadastral de la propietat per mitjà d’una declaració fiscal davant dit organisme, en persona o a través d’un gestor.
En el cas de que el valor cadastral hagi estat revisat en els 10 darrers anys, es a dir, actualitzat, aleshores s’aplica només un 1’1%, en quin supòsit, amb un valor cadastral de 90.000 euros a l’1’1% serien 990 euros a satisfer. Altrament, pel mateix valor, serien 1.800 euros a fer efectius, al 2%.
Quan de la segona residència es fa ús de forma esporàdica l’import a fer efectiu es pot prorratejar en funció dels mesos que el propietari hi ha sojornat dins de l’any natural, extrem que la propietat ha de poder demostrar de forma fefaent, cosa difícil per manca d’uns instruments públics adequats.
Recentment, la Comissió Europea ha obert un expedient a Espanya per haver transgredit presumptament el principi de la lliure circulació de capitals, implementant dit impost. Si com sembla el Tribunal de Justícia de la Unió Europea fallarà a favor de l’òrgan comunitari, l’esmentat tribut podria desaparèixer.
És bastant probable que la sentencia obligui a Espanya a retornar als contribuents els imports recaptats pel concepte esmentat més amunt.