Aquest divendres, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha presentat en una compareixença pública davant la Comissió legislativa d’Economia l’actualització de l’estudi sobre el cost de la vida, tal com es va determinar al Consell General el passat febrer en el marc de la Llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania.
Una de les primeres conclusions de l’estudi sobre el cost de la vida és que “en els darrers dos anys el poder adquisitiu de la majoria de la ciutadania del país ha crescut”. Si es tenen en compte aquelles persones que tenen ingressos més baixos, “s’evidencia que els ingressos han augmentat un 25% mentre que la inflació ha crescut per damunt del 10%”. Així doncs, la capacitat adquisitiva ha augmentat de mitjana el 13% en aquesta franja d’ingressos. Marsol ha explicat que “la majoria de la gent del país cobra més que el que cobrava el 2021 i del que s’ha apujat la inflació: han guanyat poder adquisitiu”, i ha afegit com a aspecte positiu que “en comparació amb els països veïns, la nostra situació a nivell d’ingressos i capacitats és superior”.
Segons fonts del Govern, a la millora del poder adquisitiu hi han contribuït mesures, ha explicat, com la implantació de la gratuïtat del transport públic i l’increment del salari mínim interprofessional per damunt de la inflació. Això ha permès, en cinc anys, augmentar-lo un 27%. El Govern té la voluntat, ha recordat la ministra, “d’anar incrementant any rere any el salari mínim per damunt de l’índex de preus de consum (IPC) per a augmentar el poder adquisitiu i acostar-lo progressivament al 60% del salari mitjà”. Això marca una tendència en l’increment general dels salaris, que s’han apujat de mitjana per damunt de la inflació.
Durant la compareixença, Marsol també s’ha referit a les darreres dades del Servei d’Ocupació d’Andorra, corresponents al novembre de 2024, i que “revelen que la xifra de persones en recerca de feina és de 276. Es tracta de la xifra més baixa dels darrers quinze anys, ja que cal remuntar-se a l’any 2009 per a trobar una dada més minsa (265 demandants)”.
L’actualització de l’estudi del cost de la vida situa en el 7,3% aquell percentatge de la població amb una situació de privació material severa. La ministra Marsol ha explicat que la xifra es manté estable i que el ministeri d’Afers Socials atén les necessitats d’aquest segment de la població. La taxa de risc de pobresa és del 13,6%, inferior als països veïns.
L’habitatge a Andorra
L’estudi plasma que gairebé el 64% de la població viu de lloguer. Per contra, l’increment del poder adquisitiu en els darrers dos anys -gràcies en bona part a la congelació dels lloguers que afecten a la majoria de contractes, ha explicat la ministra Marsol-, “la taxa de sobrecàrrega de les llars en lloguer a Andorra és molt inferior a la dels països de l’entorn”.
Conxita Marsol ha avançat que el Govern treballa per a desenvolupar polítiques per a incentivar la compra del primer habitatge en propietat, a través de programes sufragats, en part, pels ingressos obtinguts per la inversió estrangera immobiliària, on s’ha recaptat més del previst. Aquests programes de foment de primers habitatges de compra complementaran el parc públic de lloguer assequible i les mesures que contempla la futura llei del creixement sostenible i el dret a l’habitatge perquè els preus dels lloguers s’ajustin un cop s’hagin incorporat nous pisos al mercat immobiliari.
Metodologia de l’estudi
Aquest estudi dona resposta a l’acord del Consell General en la sessió de l’1 de febrer de 2024, relatiu a l’actualització de l’estudi del cost de la vida al Principat d’Andorra, elaborat l’any 2018, amb l’objectiu de determinar els ingressos “adequats” per a una llar d’un adult, a partir dels quals, amb l’ús de les escales d’equivalència de l’OCDE, es puguin calcular els ingressos “adequats” per a qualsevol tipus de llar, tenint en compte la seva composició. Per a assolir aquest objectiu, el departament d’Estadística ha utilitzat diferents fonts d’informació per a poder disposar d’una visió detallada de les condicions de vida i de l’estructura de la despesa de les llars del Principat d’Andorra, amb especial atenció a les despeses d’habitatge.
En primer lloc, fent ús de l’Enquesta de condicions de vida, on s’aproximen els ingressos “adequats” a partir del llindar que defineix la taxa de risc de pobresa. També s’han emprat les dades de l’Enquesta de pressupostos familiars (EPF), on s’analitza la despesa de les llars per a aproximar els ingressos adequats de les llars d’un adult a partir de les despeses necessàries per a un nivell de vida “digne”. La tercera aproximació s’ha materialitzat mitjançant el càlcul del cost d’un cistell d’aliments proposat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), a partir dels preus recollits per l’IPC. Finalment s’ha analitzat la situació de l’habitatge al Principat d’Andorra i s’estima la renda vital disponible per persona, elements fonamentals per a comprendre la qualitat de vida i les condicions socioeconòmiques de la població.
En conclusió, i sempre segons del Govern, les quatre aproximacions metodològiques adoptades en l’estudi sobre el cost real de la vida al Principat d’Andorra apunten, “de manera consistent”, a uns ingressos anuals adequats que se situen entre 16.100 € i 18.700 € per a una llar d’un adult, incloent-hi el cost del lloguer de l’habitatge.