Trauma psicològic

Omar El Bachiri
Omar El Bachiri. Psicòleg

El trauma psicològic sorgeix com a conseqüència d’afrontar una situació altament intensa, sense tenir les eines cognitives per a gestionar les emocions posteriors. A tall d’exemple serien les agressions físiques, atemptats terroristes, escenaris de guerra, accidents de circulació, catàstrofes naturals, etc. Situacions inesperades i amb un elevat impacte emocional. No entenem què està passant i conseqüentment, tampoc sabem com reaccionar, la nostra ment es queda bloquejada o reacciona de forma contrària a com ens ho esperàvem atès que es veu superada per les circumstàncies. Aleshores, per a no traumatitzar-nos o, si més no, recuperar-nos del malestar, primer hem de rebutjar la culpa i, segon, acceptar que no tot depèn de nosaltres donat que vivim en societat i, simultàniament, entendre que el planeta s’autorregula ell mateix.

Per tant, igual que provoca terratrèmols, també provocarà inundacions, activarà volcans i alterarà qualsevol zona geogràfica que sigui, som a casa seva. Doncs, no ens queda més remei que d’adaptar-nos a ell i no voler que sigui a l’inrevés. Amb això vull dir que tot i estar preparats per als esdeveniments, aquests, succeiran d’una manera o una altra. La qüestió és tenir les eines mentals per a acceptar-ho i, posteriorment, afrontar-lo de forma no perjudicial i la manera més eficient de fer-ho és no autoculpant-se pel que ha passat. Diguem que estem passejant pel carrer i ens agredeixen, doncs, automàticament, ens convertim en víctimes, no en culpables, però la nostra interpretació pot capgirar la situació i fer-nos sentir culpables i, als altres, víctimes.

Per tant, es de vital importància defensar el nostre rol perquè només així evitarem el trauma, entenent que no ha sigut culpa nostra perquè teníem les eines per a afrontar la situació, però ha vingut per sorpresa i la ment humana no està dissenyada per a això. Explicat d’una altra manera, per a matisar aquesta última frase, tots ens espantem quan sentim un soroll de cop, sense previ avís. Quin esglai he patit ens diem.



També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri

[do_widget id=category-posts-pro-64]