Posem que un alumne li pregunta al seu professor què ha de fer per a aprovar l’assignatura donat que, ja l’ha suspès tres vegades, doncs, el professor no li dirà que sigui ell mateix, en tot cas, li dirà, que sigui igual que els altres, que ells sí que estudien i s’esforcen en aprovar. Moltes vegades, ser un mateix és el camí directe al fracàs, perquè sense tenir la preparació mental o acadèmica en qüestió, és inviable millorar o aconseguir els nostres objectius personals. Per tant, quan ens diuen, ser tu mateix/a, sense tenir en compte les nostres capacitats, el que realment volen dir és, busca’t la vida i deixa de molestar.
Perquè ser un mateix, significa conèixer les nostres capacitats, saber fins on podem arribar i, paral·lelament, també acceptar els nostres defectes per a així, poder millorar-los. Si volem ser policies o militars, però, tenim pànic a les armes, o a la sang, primer haurem de treballar aquesta incapacitat, sinó, serà impossible superar les proves d’accés. Igual que si volem conquistar a la persona estimada, però som tímids, primer haurem de treballar en nosaltres mateixos, perquè no fer-ho és igual que fracassar. Cada vegada que vulguem apropar-nos a ella, el nostre cervell es veurà inundat de pensaments negatius i, per tant, abandonarem l’intent.
Aleshores, abans de fer res, hem de ser realistes amb allò que volem aconseguir i després, preparar-nos per a intentar aconseguir-ho. Igualment, tampoc està de més ser algú altre i comportar-nos segons pensem que ho faria aquesta persona a la qual ens volem assemblar. Això és just el que fan els adolescents mentre esbrinen com és la seva personalitat, van canviant de maneres de vestir i comportar-se, fins trobar l’adequada. Per tant, la resposta més idònia a donar quan ens pregunten com comportar-se, seria amb una altra pregunta: què estàs fent per a aconseguir el teu objectiu? I, a partir d’aquí, la persona es qüestionarà on està fallant.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri