La centenària Llar de Sant Josep, a la Seu d’Urgell, acull ancians dels dos sexes, majors de 65 anys, inclosos pobres i malalts. La seva capacitat és de prop d’un centenar de llits. Està situada al Camí Ral de la Cerdanya, molt a prop de l’antic seminari. Actualment compta amb 29 interns i 54 internes.
Està regentada per religioses de les «Hermanitas de los Pobres i Desamparados de Santa Teresa de Jesús i Jornet». La congregació fou fundada a Barbastro (Huesca) el 27 de gener del 1873, pel reverend Saturnino López Novoa, qui amb la col·laboració de la religiosa Teresa Jornet posà en marxa l’obra.
D’acord amb allò que té establert la congregació, l’obra es finança principalment amb les almoines i les subvencions públiques, entre elles la del Govern d’Andorra, si recordo bé.
A la Llar de Sant Josep, la major part de les religioses provenen d’Espanya, on també hi ha una constant manca de vocacions religioses, com passa gairebé arreu, fet que està posant en perill la continuïtat del funcionament de la Llar de Sant Josep. En definitiva compromet el seu futur. Penso que, de totes passades, s’hauria d’evitar que se’n facin càrrec companyies privades o que tanqui.
La congregació compta amb 197 llars, en 21 països. Les últimes fundacions han tingut lloc a Moçambic, Filipines, Guatemala, Paraguai, El Salvador i Papua Nueva Guinea. Una solució a la manca de vocacions religioses a Espanya, crec que seria traslladar, de forma voluntària, des del con sud d’Amèrica a la Seu, monges de parla hispana, que fàcilment es podrien adaptar al nou entorn.
Durant el règim franquista, a la Llar de Sant Josep, cada any se celebrava a l’aire lliure, als jardins, el «Dia de la Ancianidad». A més dels interns i llurs familiars, hi participaven els escolars de l’ensenyament primari. Cada un dels estudiants, en la mesura de les seves possibilitats, oferia un petit regal a l’avi o àvia que apadrinava. Podia ser un paquet de cigarretes «Ideals» als homes i un llibre a les dones. Els estudiants servíem el dinar a les taules i confraternitzàvem amb els assistents a l’acte. Fou una manera de fer visible que la joventut és efímera i que un dia seríem vells.
En el passat recent, la Llar de Sant Josep i la Federació de la Gent Gran del Principat d’Andorra, a la Seu, celebraven conjuntament una festa d’homenatge als ancians i a les persones que en tenen cura. Era lliurat un ram de flors als padrins i padrines que aquell any en complien cent. En l’auditori de la Llar de Sant Josep eren contats acudits, representada una petita obra de teatre, declamat un recital de poesia, interpretat el cant d’una coral o ballada una dansa tradicional per part d’un esbart dansaire. Si aquesta activitat lúdica no es continua portant a terme, seria bo reprendre-la.
Mai reconeixerem prou la ingent labor que realitzen monges, cuidadors i cuidadores tenint cura dels nostres padrins i padrines, amb afecte i estimació, sense defallir, sempre amb un somriure a flor de llavis. Serveixen a la societat amb abnegació.