Servidors de l’anunci de la fe

Mn. Joan Enric Vives
Mon. Joan Enric Vives

La festa del Baptisme del Senyor clou el temps litúrgic de Nadal. Un temps que sempre és breu (enguany dues setmanes) però alhora intens i lluminós. Déu fet home en el si d’una Verge, es revela com el Fill estimat del Pare, a qui hem d’escoltar i seguir. I això es fa realitat per a cadascun de nosaltres, quan rebem el nostre baptisme, ni que siguem infants. I es va desenvolupant al llarg de la vida, esdevenint fills en el Fill.

L’esclatant manifestació de Jesús com a Fill de Déu en carn humana, feble i misteriosa, l’atracció a prop seu dels humils pastors i dels savis mags pagans, l’acompliment de les promeses de Déu que no ha abandonat la humanitat sinó que la ve a salvar i l’omple de llum, amb un destí etern de felicitat i de justícia, culmina en el Baptisme del riu Jordà. En temps de pandèmia, la litúrgia de Nadal és guaridora i plena de consol: ens dóna esperança, ens fa escoltar les grans profecies d’Isaïes, els relats de la Infància del Senyor i el Pròleg tan meravellós de l’Evangeli de Joan, ens llença a la missió guaridora i consoladora del Messies que a partir del Baptisme, surt a anunciar el Regne de Déu proclamant: “S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc 1,15).

La pandèmia ens fa adonar que no tot és clar i segur, i les dificultats ens poden aclaparar i desanimar. Però també és cert que si no ens quedem en la superfície de les opinions i els comportaments, descobrirem el desig ardent d’espiritualitat dels nostres contemporanis. Rere molts posats d’indiferència, hi ha molta set de veritat i de bellesa, d’autenticitat de vida. Hi ha desigs d’estimar i de ser estimat; desigs de salvació plena. Hi ha set de Déu, encara que molts no ho sàpiguen veure o no ho interpretin així. El cor de les persones continua estant inquiet fins que no pugui trobar i reposar amb confiança en el Salvador que l’ha afaiçonat (St. Agustí).

L’Església està cridada a ser portadora de l’aigua viva que és Jesucrist, i que el món espera i necessita, com la font que raja per a tots al bell mig de la plaça dels nostres pobles, com desitjava St. Joan XXIII, i ara més que mai, quan tantes certeses decauen. No ens podem quedar inactius, desvagats, perplexos, enyorant temps pretèrits i mètodes vàlids en el passat… mentre tants i tants esperen que algú –com St. Joan Baptista- els mostri Crist i els acompanyi pel camí del seu seguiment. Molts processos de fe, en particular de joves i adults, maduren en aquesta nova recerca. ¿Qui tindrà prou confiança en el Senyor i voldrà sortir de nou a sembrar la bona llavor del seu Evangeli?

Jesucrist continua enviant-nos com a testimonis seus. No podem defraudar els que cerquen la veritat. Ens cal passar d’una religió privada, només vàlida per a mi i els meus, al convenciment que hem trobat la Veritat i que a tots els interessa i els convé. Haurem d’aprendre a donar respostes vàlides a les grans preguntes que molts es fan, i a sacsejar les consciències adormides. Amb compromisos de servei, de transformació de la realitat, d’amor actiu i generós, de participació en la vida social i política del país. Mostrar de nou que la fe no ens paralitza i aliena, ans al contrari, ens envigoreix l’esperança i la caritat, la solidaritat i l’autèntica i més radical transformació del món.

TOTES LES NOTÍCIES