En veritat, no només l’ésser humà, sinó també tota entitat creada té una “ànima”. Els animals tenen ànima, així com les plantes. Crec que la nostra ànima està composta per la ment, la voluntat i les emocions. A l’ànima és on es lliuren les nostres més terribles batalles personals, ja que a l’hora de prendre decisions, de comprendre i entendre conceptes i principis, les nostres idees, experiències, records i sentiments tant positius com negatius, afloren i influencien l’exercici de la nostra voluntat.
L’ànima és el centre on interpretem els nostres actes i les nostres paraules, així com també les circumstàncies que ens envolten d’una manera personal, individual. De forma única. L’ànima és allò pel que vivim, sentim i pensem, en el sentit que l’ànima és l’essència de la nostra existència i tot allò que som.
L’ànima també és allò que ens permet reflexionar, analitzar i processar els nostres pensaments i creences. Bàsicament, és qui som en el més profund de nosaltres mateixos. Són molts els que opinen que la raó sempre ha de prevaler sobre les emocions. Jo els suggereixo que les veritats que creiem i vivim convisquin en harmonia amb les emocions i els sentiments que de per si es generen.
Crec que si aconseguim viure així, ens sentirem molt millor i més feliços a l’hora de prendre decisions. Sense l’ànima és com un llum sense electricitat, un ordinador sense el programari, un vestit espacial sense astronauta al seu interior.
Amb la iniciació de l’ànima, el cos adquireix vida, visió i oïda, pensament i parla, intel·ligència i emocions, voluntat i desig, personalitat i identitat. Una ànima no és només el motor de la vida; també encarna el perquè de l’existència de les coses, el seu significat i el seu propòsit. És la identitat interior, la raó de ser de les coses.