Ens considerem un zero a l’esquerra, algú que resta, que suma o algú que simplement està ocupant un espai buit? És a dir, considerem que no aportem res a la societat, a la nostra família, parella sentimental, amics, companys de feina, etc.? Pensem que el nostre cercle social estaria millor sense nosaltres, pitjor o que ni tan sols, s’adonaria de la nostra absència? Això per la banda social i, per la personal, ja és un tema diferent perquè segons ens valorem, així pensem i consegüentment, així ens comportem, és inevitable. Per tant, saber donar-se un valor és la clau per a no emmalaltir o trastornar-se mentalment perquè aquesta valoració és la que condiciona la interpretació de les situacions.
Diguem que hem quedat amb algú per a fer un beure o passar la tarda i en l’últim moment, ens diu que no vindrà, que li ha sorgit un imprevist. Doncs, lluny d’enfadar-nos, ho agrairem i tot, perquè així, podrem anar a fer esport, la compra, mirar la televisió, descansar, etc. Segons ens trobem farem una cosa o l’altra. Això és així perquè quan coneixem el nostre valor, inevitablement, sabem que no necessitem a ningú per a estar bé, que estant sols, també sabem gaudir de la vida i, per tant, escollim amb qui estar i dedicar-li el nostre temps. Fem servir el filtre social: escollim qui entra en la nostra vida i paral·lelament, també qui surt. No estem per malts de cap innecessaris, qui vulgui estar amb nosaltres, que ho demostri amb fets i no només amb paraules.
De la mateixa manera, sabem marcar límits als altres, sabem dir no, no vull, sense sentir-nos culpables. Entenem que la nostra calma no és negociable, aleshores, si no ens compensa, girem pàgina i continuem amb la nostra vida. Així doncs, tenim clars els nostres objectius perquè cap ni un està per sobre del nostre valor, som realistes i sabem fins a on podem arribar. De la mateixa manera, és impossible fer-nos sentir inferiors amb crítiques atès que, coneixem el nostre valor, com he escrit fa un moment.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri