En un programa de televisió en el que es va tractar el tema del Moviment Sènior, es va qüestionar la societat actual que fa aigües per tot arreu, com un producte que havien creat els sèniors. Més o menys es va manifestar: “Vosaltres, els sèniors sou els que majoritàriament heu fet la societat actual, i per tant criticar-la es fer-ho contra vosaltres mateixos”. El comentari va continuar de la següent manera:” De cap de les maneres els sèniors podeu esgrimir arguments victimistes, culpant als demés del que vosaltres heu deixat a les properes generacions”

La gran paradoxa d’aquesta argumentació es que tot i assumit que cada generació hereta la societat que li han deixat les generacions precedents, l’allargament de l’esperança de vida, situa aquestes generacions en la situació de poder reflexionar sobre el que han fet malament, reconeixent els errors comesos, però assumint que “rectificar es de savis”. La saviesa dels anys ens aconsella viure vitalment, ajudant a les noves generacions a canviar una societat, que per fer-la millor requereix l’esforç global i continuat de tota la població, sigui quin sigui la seva edat.

La conclusió d’aquesta argumentació seria: “Nosaltres, els sèniors, no som ni volem ser victimistes. El món es va perfeccionant molt a poc a poc, amb la contribució de tothom, també dels sèniors que tenim un paper important a jugar, per les nostres característiques positives de disposar de temps lliure i d’una alta capacitat intel·lectual infrautilitzada”