Fa cosa d’un segle i escaig, Andorra era un país del qual una part de la població emigrava per a buscar un futur millor. Aleshores, les Valls del Valira vivien una època de crisi motivada per diferents factors, entre els quals hi havia la decadència de les fargues i també dels sectors agropecuaris tradicionals afectats per unes fronteres cada vegada menys permeables.

Va ser aleshores que molts emigrants van posar rumb a Catalunya, especialment a Barcelona, que vivia els inicis del procés d’industrialització, o al sud de França, especialment a Besiers, ciutat que va tenir una de les comunitats d’andorrans més gran. L’alcalde d’aquesta localitat va arribar a dir en una ocasió que era l’alcalde de la segona ciutat d’Andorra.

Des d’aquest dilluns, 6 de febrer, ja es troba a les llibreries “D’Andorra a Besiers i Albi. Records d’infància i joventut a cal Pal“, de Simone Torres (Anem Editors). En aquestes memòries, l’autora relata una història familiar sobre l’emigració: la marxa del seu padrí de cal Pal de la Cortinada cap a Besiers, primer, i Albi, després. La història dels andorrans que van marxar cap a França mai s’havia posat per escrit, i corre el risc de desaparèixer amb els seus protagonistes o aquells que, com el cas de l’autora d’aquest volum, encara en conserven memòria.

En aquesta publicació, el lector hi trobarà les vivències d’una família, però també una història de lluita per una vida millor i la importància dels orígens en la identitat de les persones. Un relat —personal i intransferible— que és també la història de molts andorrans que van emigrar però que han conservat, de generació en generació, una vinculació amb el país.