Cada 31 de desembre, a mitjanit, milers de persones es concentren davant del rellotge, el plat de raïm a la mà i els nervis a flor de pell. Les dotze campanades marquen l’entrada al nou any i, amb elles, el repte més famós del Cap d’Any: menjar el raïm a temps. Però… què passa realment si no ho aconsegueixes?
La teoria més estesa diu que no acabar-se el raïm porta mala sort. Segons la tradició, cada raïm representa un mes de l’any, i deixar-ne algun al plat significaria que aquell mes vindrà carregat de problemes, disgustos o petits contratemps. Evidentment, no hi ha cap prova científica que ho confirmi, però el mite continua ben viu.
No totes les teories, però, són negatives. Alguns diuen que no acabar el raïm no és mala sort, sinó una advertència: l’any nou demana calma, menys presses i més consciència. Segons aquesta visió, empassar-se els grans de raïm a correcuita és una metàfora poc saludable per a començar l’any.
Les excuses més habituals per a no poder menjar-les, són:
- El raïm era massa gros (culpa del supermercat).
- Les campanades anaven massa ràpid.
- Algú parlava i m’he despistat.
- He prioritzat brindar abans que mastegar.
Cap d’aquestes excuses, però, sembla afectar realment la sort de l’any següent. Per por de no arribar-hi, molta gent ha buscat solucions creatives: raïm pelat, sense llavors, tallat a trossets o fins i tot substituït per olives, llaminadures o grans de xocolata. Segons els més puristes, això “no compta”; segons la majoria, l’important és participar i riure.
La veritat és que els 12 grans de raïm són sobretot una tradició col·lectiva nascuda fa més d’un segle i mantinguda per costum, no per superstició real. No acabar-se’ls a temps no canviarà el teu futur, però sí que pot regalar-te una anècdota divertida per a explicar.