El Parc Natural de l’Alt Pirineu acull el primer projecte de monitorització en directe de la incubació dels ous d’una gallina de gall fer (Tetrao urogallus) a Catalunya. Així, ha instal·lat, amb el suport tècnic del Conselh Generau d’Aran, una càmera connectada amb telefonia, que permetrà per primer cop el seguiment diari d’un niu d’aquesta espècie, per tal de conèixer amb més precisió els perills que l’envolten. Aquesta gallinàcia, la més gran a Catalunya, es troba amenaçada a tota la Península Ibèrica, i, pel que fa a Catalunya, la seva població es concentra sobretot al Parc Natural de l’Alt Pirineu.
La gallina en qüestió és la Nicola, un dels exemplars capturats el 2018 per col·locar-li un dispositiu GPS de seguiment, en el marc del programa de recerca que sobre aquesta espècie està desenvolupant el Servei de Flora i Fauna en cooperació amb el projecte europeu Interreg POCTEFA HABIOS, que té per objectiu protegir i millorar la qualitat dels ecosistemes pirinencs i de la seva biodiversitat.
Gràcies a aquest seguiment dels seus moviments, es va poder constatar que el 2018 no va fer niu, probablement perquè era massa jove. Sí que ho va fer l’any passat, però es creu que després d’un parell de setmanes covant algun depredador la devia descobrir i se li va menjar la posta.
Ara la càmera permetrà descobrir amb més detall els moviments de la Nicola, l’evolució dels sis ous que cova, i els entrebancs que es trobarà pel camí, que es preveu que en seran molts. I és que gairebé la meitat de postes de gall fer són depredades.
Es monitoritzarà durant dues setmanes, i es capturaran imatges en alta qualitat cada mitja hora, i cada vegada que es mogui l’exemplar. Diàriament, el Parc Natural de l’Alt Pirineu compartirà les millors instantànies del dia al seus comptes de Twitter i Instagram (@pnaltpirineu), fins a l’eclosió dels ous. Pel que fa als vídeos, es podran descarregar i difondre un cop acabi el procés de posta.
La paralització de l’activitat experimentada enguany durant els mesos de confinament per l’emergència sanitària han portat la Nicola a escollir un lloc de posta més proper a la civilització del que seria habitual, que serà desvetllat un cop acabi tot el procés de cria.
Precisament, l’augment de les activitats humanes en els seus hàbitats, especialment durant els mesos d’hivern, les activitats forestals, i l’increment de poblacions de depredadors i ungulats salvatges, i els efectes derivats del canvi climàtic són els factors que actualment incideixen més en la conservació de l’espècie. El seu principal depredador és la marta, un carnívor forestal altament especialitzat. Prop de pistes d’esquí i altres assentaments humans, també s’han registrat depredacions per guineus, que hi són més abundants.
Gairebé 400 exemplars a tot Catalunya
Actualment, els mascles censats no arriben als 400 exemplars a Catalunya. Així, en els deu últims anys l’espècie ha patit una regressió de prop del 30% a tot el Pirineu català. Per comarques la situació més greu la trobem a la comarca del Pallars Jussà on, els darrers controls fets aquest 2020 apunten ja a l’extinció del gall en aquesta comarca. A la Cerdanya la reducció d’efectius ha estat del 71%, seguida de l’Alt Urgell, amb una reducció d’un 55%, i la Val d’Aran, de prop d’un 40%. En la resta de comarques, les reduccions són menors, entre el 10 i el 20% (Pallars Sobirà, Ripollès), o presenten una situació de certa estabilitat (Alta Ribagorça, Berguedà).
