Avui dimarts s’ha presentat l’estudi “Del 2020 al 2023: Tancant el cercle de la pandèmia de la Covid-19 a Andorra” d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I). L’autora n’és Marta Alberch Terrés, fundadora i directora d’Andtropia i ha estat coordinat per Joan Micó, director del Grup de Sociologia de l’AR+I.
Tal i com declara Joan Micó, “els objectius d’aquest treball són avaluar com els riscos d’exclusió social, de vulnerabilitat i de pobresa es van veure afectats per la crisi i la pandèmia a Andorra, conèixer quins han estat els aspectes socials i de drets que es va veure més afectats (educació, salut, alimentació, protecció…), i analitzar com es troben aquests aspectes actualment.”
Com explica l’autora, en aquest informe, a tres anys vista de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, s’ha volgut recollir quina és la situació al març de 2023 comparativament a aquell mes de març de 2020 on tot va començar. I perquè a tres anys vista? Perquè segons experts i històricament, aquest és el període que una crisi puntual es considera finalitzada i que l’evolució de la societat en tots els seus aspectes ja pot no estar afectada per la pandèmia sinó per altres factors que la influenciïn.
Prenent com a punt de partida l’estudi “La Covid a Andorra – La seva incidència en l’economia de la classe treballadora” de Reig Fundació, presentat al gener de 2022, en aquesta edició s’ha intentat fer una foto de la situació sòcio-econòmica, laboral, educativa i sanitària al març de 2023 i donar resposta a les hipòtesis que s’hi plantejaven després dels primers mesos de pandèmia.
Com a conclusió general, es pot afirmar que s’han recuperat els nivells i les xifres prepandèmiques tant a nivell macroeconòmic com a nivell laboral i també a nivell educatiu. A nivell demogràfic, el creixement està superant els nivells d’abans de la pandèmia, especialment per l’arribada de nous residents, però no es pot relacionar directament amb la finalització de la crisi de la Covid-19 (tot i la tendència global que els treballadors ja no necessiten estar físicament en el seu lloc de treball) i que estar comportant altres reptes com l’accés a l’habitatge o la suficiència de recursos.
On la preocupació és més evident i no està clara que la recuperació hagi estat per a tothom igual, és, primer a nivell social, on no s’han publicat dades sobre pobresa, per exemple, els darrers dos anys i es fa difícil fer una diagnosi de la situació actual, i segon a nivell de salut, especialment els efectes i conseqüències que la crisi i les mesures que es van haver d’aplicar per a frenar-ne la seva expansió, estan tenint en la salut mental, principalment en els adolescents.