Els municipis que formen part de la Reserva Nacional de Caça Alt Urgell-Cerdanya preparen mesures per a limitar-hi l’accés amb vehicles de motor als camins inclosos en aquest espai. Així ho ha anunciat la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell (CCAU), Josefina Lladós, al darrer ple de l’ens.
Lladós ha explicat que la decisió “sorgeix de la problemàtica que viuen molts dels pobles que formen part de la reserva”, especialment des de la fi de les restriccions de mobilitat per la COVID, quan ha augmentat exponencialment l’afluència de vehicles particulars a aquests paratges i l’interès per a circular-hi. De fet, un d’aquests municipis, el de Lles de Cerdanya, ja fa dos anys que ha tancat camins a l’estiu i s’hi ha establert un servei de bus llançadora per a arribar a indrets molt concorreguts, com per exemple els Estanys de la Pera, tot imitant un model que ja funciona des de fa molts anys als llacs de la Bullosa, a l’Alta Cerdanya. Paral·lelament, a Andorra enguany també han decidit començar a seguir parcialment aquest model (concretament, limitant l’accés als vehicles estrangers en alguns camins).
Tot plegat ha provocat que molts d’aquests visitants es desplacin cap a poblacions com Bescaran, Estamariu, Arcavell, Castellnou de Carcolze o Aristot, on encara no hi ha cap limitació i on quan arriba el bon temps “es troben amb un gran flux de vehicles de motor, de vegades en grups i d’altres fins i tot fent-hi curses”. I malgrat que hi ha vegades en què els conductors han rebut permisos per a aquestes activitats, n’hi ha d’altres en què es fa sense permís. A més a més, es tracta de zones on hi sol haver bestiar i ramaderia extensiva. Per això, els ajuntaments afectats conclouen que “tot això ja és excessiu i comporta problemes de molt difícil gestió”.
En aquest context, ha estat la mateixa Reserva de Caça qui ha proposat la celebració de trobades amb els actors implicats i l’elaboració d’un estudi, mitjançant una consultoria, per a determinar quina és la millor solució per a garantir que el trànsit a la zona sigui assumible, sobretot a la primavera i l’estiu. En aquesta fase s’ha de determinar tant els camins que s’han de tancar com aquells que no cal tancar; i en els que es tanquin, amb quins criteris, normes i quin calendari s’ha de fer.
Consens als pobles implicats
Josefina Lladós ha subratllat que, encara que pugui molestar a alguns visitants, els pobles implicats veuen la mesura necessària perquè la massificació dels darrers tres anys ha portat “problemes de convivència”, en una zona eminentment ramadera i forestal, i que “s’ha de regular d’alguna manera, perquè en una comarca com la nostra, la muntanya és un bé que cal preservar i forma part d’un sistema econòmic, l’agroramader, que volem mantenir ben viu”.
De fet, Lladós ha remarcat també que hi ha un gran “consens” en aquests municipis i que “van tots a una” en l’objectiu de controlar-hi la circulació de vehicles forans. A més a més, a l’altre costat de la frontera el Comú de Sant Julià de Lòria també s’ha mostrat d’acord en aquesta proposta i s’hi ha començat a implicar perquè hi hagi coordinació amb Andorra en el compliment de les mesures que s’acordin. L’objectiu és que l’ordenança ja estigui perfilada al final d’aquest any perquè els corresponents ajuntaments l’adoptin, amb la idea que es comenci a aplicar, com a molt tard, l’estiu de l’any que ve.
A les primeres reunions que s’han fet hi han pres part representants dels ajuntaments d’Alàs i Cerc, el Pont de Bar, Estamariu i les Valls de Valira, juntament amb les EMD d’Arcavell i Bescaran i dels pobles de Castellnou de Carcolze i Aristot, que pertanyen al Pont de Bar.
