Quan algú et vingui presumint que porta en parella molts anys, o et recrimina que les teves relacions sentimentals no són molt duradores, pregunta-li què sent per la seva parella, si és amor o és por de viure en solitud i tot seguit pregunta-li per la freqüència de les seves relacions sexuals.
Fes-ho amb preguntes tancades, és a dir, que hagi de triar un número en concret. Per exemple, si realitzen l’acte sexual dues o tres vegades setmanalment, o dit d’una altra forma, vuit o dotze vegades al mes i si ho prefereixes, juga amb la ironia, reformula la pregunta, 100 ö 150 vegades a l’any. Ja hauràs vist que la quantitat és semblant, però la manera de preguntar difereix. Tingues en compte que el sexe és la variable independent que més influeix en la relació, amb la qual cosa, si cap dels dos sofreix d’una deficiència física o trastorn mental, no hi ha raó justificada per a deixar de costat l’acte sexual.
Explicat això, ara passem a la por de separar-se, a la dependència emocional i/o econòmica. Saps que estàs malament en la teva relació però et resignes a abandonar-la. No sents amor, ni afecte per la teva parella, però la incertesa del futur immediat t’aterreix. Els deutes, els fills, l’estatus social, etc. t’ennuvolen la vista i prefereixes viure de cara a la galeria abans que afrontar la situació. Van passant els dies i sempre és el mateix, l’avorriment i la frustració però encara tot i així, ho prefereixes abans que estar sol/a, t’has adaptat a aquest estil de vida tan improductiu i buit d’emocions.
No tens en compte altres formes de vida, no et veus capaç de viure sense l’altra persona, t’has acostumat a les discussions, a la indiferència sentimental, us heu convertit en companys de vivenda. La por a la solitud ha absorbit les teves il·lusions de fer coses i de gaudir amb elles.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri