Inicio avui el meu article amb una part del pròleg de Monica Naranjo per al meu segon llibre “Motivatron. El llibre de la motivació”. Deia ella: “dins de la sanitat pública o privada haurien de receptar llibres d’autoajuda en comptes de receptar tants ansiolítics i somnífers. La finalitat de tot això és no sentir i l’ésser humà necessita urgentment sentir i viure totes les emocions que la vida ofereix”.
No pretenc treure de context la seva frase i no és una queixa a la sanitat pública. Un metge és un professional al qual no cal contradir. Podem no estar d’acord i demanar segona opinió a un altre. Per tant quedi clar per davant que cal fer cas als metges. Dit això, cal fer una reflexió sobre el que diu Mónica. “L’ésser humà necessita urgentment sentir“.
En la vida apareixeran emocions i sentiments molt forts i dolorosos. Si no som capaços de suportar-los, per això tenim els metges i els medicaments. No dic que intentem suportar allò que no podem. Però sí que val la pena intentar-ho. Comprendre el nostre dolor, entendre-ho i superar-ho segur que ens fa més forts per a pròximes ocasions. Recordar que la paraula és equilibri. No cal ser masoquista i fer cas al metge sempre, demanar-li opcions o algun termini per a intentar-ho pel vostre compte. Ell us dirà si és possible o no.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.