No és obligatori

Estàs malament? Supera-ho. T’has equivocat? Espavila i segueix. El teu treball sembla dolent? És culpa teva, esforça’t. No senyors, això no és així. No és obligatori superar-se. No és obligatori sentir-se culpable. No és obligatori ser el millor. Un pot decidir emprendre o no. Un pot sentir-se malament i no passa res. Tots som persones diferents amb caràcters diferents.

Avui sembla que emprendre és obligatori i que tot el que et passa depèn de tu. Si un se sent bé no cal pressionar-lo per a millorar. No tots volen emprendre, la felicitat no sols resideix en emprendre, augmentar, i créixer sense mesura. El camí de l’emprenedoria, de la superació personal, d’avançar costi el que costi és un camí valgut per a aquells que vulguin caminar-lo. No podem empènyer a la gent a caminar els camins que nosaltres fem. Aquells camins que són bons per a nosaltres no han de ser bons per a uns altres. És un bon camí? Si certament i sens dubte. Però n’hi ha centenars d’ells. Quantitat de persones que són felices sense necessitat de motivació, d’emprendre o de buscar un creixement personal.

Si hi ha una cosa obligatòria és respectar als altres. Sempre podeu mostrar nous camins a les persones però no obligar-los a caminar-los.

Llegeix l’article ampliat en www.juanjuncosa.com. Tots els dilluns comentem l’article en www.alpicatradio.com de 14.30 a 15.30h.