Està molt bé buscar ser la nostra millor versió, però quan no la tenim clara es pot tornar en una obsessió i, com és d’esperar, entrem en una espiral. Mai és suficient i, en ocasions, també és perquè estem buscant una versió imposada per un tercer. Així doncs, hi ha dos motius per a adquirir aquest comportament autodestructiu, basat en l’ansietat i la depressió. Quan ens ve imposat és quasi impossible no caure en ell, perquè qualsevol persona que se senti jutjada, criticada o pressionada d’alguna manera constantment per a millorar, acaba cedint als desitjos de l’altra part. La seva ment deixa de buscar el plaer, s’oblida del dolor i només buscar agradar a l’altra part, busca la seva aprovació per a sentir-se realitzada.
És com si s’hagués mimetitzat amb ella i ara són un binomi, però amb un sol cos i deixa de parlar en primera persona, per a fer-ho sempre en segona: hem guanyat, hem perdut, som això o fem allò. Aquest comportament és molt habitual en l’esport, on l’entrenador a banda de ser molt exigent, coneix les virtuts i els defectes dels seus esportistes i sap fins quan pressionar. És conscient que sobrepassar aquest límit és un camí de no retorn perquè la ment queda col·lapsada i l’organisme se sobrecarrega i, consegüentment, el resultat es tradueix en lesions o en l’abandó per part de l’atleta, no vol continuar amb l’esport.
Amb això vull dir, que hem de conèixer tant els nostres límits, com els motius que ens empenyen superar-nos constantment. No sigui que ja faci dies que hem arribat a l’objectiu, però com no ens parem a gaudir-ho i, simultàniament, tampoc analitzem si l’esforç invertit ha valgut la pena, no ens hem adonat. En resum, que si no sabem quina és la nostra millor versió, mai estarem satisfets i, per tant, per a no caure en l’obsessió és imprescindible gaudir de cada etapa en la qual ens trobem. Perquè hi ha ocasions, en la que ja estem en la nostra millor versió, però no som conscients perquè ens estem comparant constantment amb els altres.
Per: Omar el Bachiri
Psicòleg clínic i escriptor
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.