
‘Pàgina en blanc’ s’ha estrenat de la millor manera possible, sent un espectacle musical al complet, amb la interpretació de diversos temes, diferents estils, un entorn idoni com l’antiga Ràdio Andorra, i amb els seus protagonistes al capdavant: Eugènia Correia com a artista, i Lluís Cartes com a tutor. Tots dos han arrencat l’ovació final del públic, un cop mostrat el resultat dels darrers mesos de feina emmarcats dins de la iniciativa ‘La Llançadora’ del Comú d’Encamp.
La 6a edició del projecte de suport a l’emprenedoria juvenil impulsada pel Comú ha estat un èxit, exposant un espectacle musical que ha estat obert a tothom i de manera gratuïta. La jove artista Eugènia Correia i l’artista, músic i compositor, Lluís Cartes, han descobert, al llarg dels 40 minuts de durada del concert, tots els significats intrínsecs que portava el títol ‘Pàgina en blanc’.
Acompanyats dels músics Oriol Vilella i Òscar Llaurador, han creat una obra, una mostra, plena de matisos, llum i colors, amb diferents estils i pinzellades que han sorgit de la barreja entre l’experiència i les noves idees i projeccions musicals. El resultat ha estat unes peces plenes de sentiments, amb la veu com a principal protagonista, i que han aconseguit arribar al públic. Un estil musical únic, però del qual s’han pogut identificar notes de pop-balada, jazz o folklore, entre d’altres.
A l’acte han acudit, en una sala plena de gom a gom amb un centenar d’assistents, la cònsol major, Laura Mas, el cònsol menor, Xavier Fernàndez, i els consellers comunals Joan Sans, Sabrina Grégoire, Benjamí Rascagnères, Sílvia Ramond, Verònica Solsona i Andreu Riba. Un cop finalitzat el concert, el conseller de Cultura, Infància i Joventut, Joan Sans, ha adreçat unes paraules als artistes, donant-los les “gràcies, perquè m’he quedat sense més paraules. Ha estat una mostra magnífica, espectacular, i si totes les pàgines en blanc fossin com aquesta, no tinc cap dubte que sempre voldríem una pàgina en blanc en les nostres vides”. Sans ha afegit que “aquesta ha estat una mostra del gran talent que tenim al país, i només ens cal donar-vos l’enhorabona per tota la feina que heu dut a terme els darrers mesos i que ens ha fet retrobar-nos amb sentiments tant fantàstics aquesta tarda”.
Tal com ja van anticipar tant Eugènia Correia com Lluís Cartes, allò que ha començat sent una pàgina en blanc ha deixat de ser-ho en escoltar-se la primera nota, deixant a la seva finalització un munt d’elements escrits en llenguatge musical amb segell propi, marcat amb talent del país, i que només suposa, per una part, la primera de les moltes pàgines que s’escriuran d’aquí a un futur per a un talent jove i, d’altra banda, la continuació d’una aposta ferma per la cultura pròpia d’un país.


